VALL DE BOÍ
ALTA RIBAGORÇA
El paradís del romànic
Les esglésies de la Vall de Boí, considerades Patrimoni de la Humanitat, traslladen el visitant mil anys enrere
L’aïllament geogràfic de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, va fer que durant segles els seus petits nuclis habitats rebessin poques influències de l’exterior i això va permetre conservar les antigues esglésies romàniques, construïdes els segles XI i XII, sense modificacions ni alteracions importants. El romànic, que va néixer al nord d’Itàlia cap a l’any 1000, va arribar a la zona quan els comtats del sud dels Pirineus es van desvincular del poder de l’imperi carolingi i van adoptar aquesta renovació artística que serà protagonista en l’arquitectura, la pintura i l’escultura de la zona fins als segle XIII, quan agafa el relleu l’estil gòtic.
Tot i que el romànic s’estén per tota la geografia catalana, el seu màxim exponent és a les esglésies d’aquesta vall, que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat l’any 2000. Són Santa Maria i Sant Climent de Taüll –amb el seu emblemàtic pantocràtor–, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i l’ermita de Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll.
Una de les seves característiques principals és la unitat d’estil arquitectònic. Són construccions dutes a terme seguint els models provinents del nord d’Itàlia, el romànic llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.
El Centre del Romànic de la Vall de Boí, emplaçat vora l’església d’Erill-la-Vall, és el lloc de difusió i informació temàtica per als visitants i gestiona l’obertura de les esglésies i les visites guiades que s’organitzen i que serveixen per interpretar aquest important llegat patrimonial.
Cliqueu aquí per a més informació.
El Parc Nacional
La Vall de Boí és també un dels punts d’accés al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels més ben conservats del sud d’Europa, amb cims que superen els 3.000 metres i prop de quasi 300 estanys.