Josep Maria Sanmartí i Roset

Un atac de cor va posar fi dijous pas­sat a la vida de Josep Maria San­martí i Roset, a Madrid, als 71 anys.

Gra­duat a l’Escola Ofi­cial de Peri­o­disme de Bar­ce­lona i lli­cen­ciat en Filo­so­fia i Lle­tres per la Uni­ver­si­tat bar­ce­lo­nina, va tenir un pro­ta­go­nisme impor­tant en la premsa escrita de finals del segle pas­sat en accep­tar i exer­cir la cor­res­pon­sa­lia de Madrid en el diari Avui, des de la seva sor­tida fins al 1996. Vint anys en què va poder mos­trar el seu mes­tratge en el peri­o­disme inter­pre­ta­tiu de la seva crònica política diària. La tasca redac­ci­o­nal no li va impe­dir ini­ciar un tre­ball pro­fund de docència i inves­ti­gació comu­ni­ca­tiva en diver­ses uni­ver­si­tats de Madrid, on es va doc­to­rar. Uns anys on va fer tre­balls eru­dits impor­tants i va par­ti­ci­par en dife­rents con­gres­sos de comu­ni­cació. Abans de jubi­lar-se va exer­cir de pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat Car­los III, on va osten­tar el càrrec de vice­degà de facul­tat.

“Seriós, estricte, eru­dit i com­ba­tiu”, el qua­li­fi­cava un com­pany d’estu­dis de l’Escola de Peri­o­dis­tes que el fran­quisme va obrir a Bar­ce­lona el 1968. Josep Maria San­martí va ser de la segona pro­moció d’aquest cen­tre, far­cit de pro­fes­sors del règim i d’estu­di­ants esquer­ra­no­sos però amb un resul­tat prou efi­ci­ent.

Ama­ble com pocs, de par­lar refle­xiu, apa­ren­tava una certa timi­desa dins d’una per­so­na­li­tat de pedra picada que no li va impe­dir la gosa­dia d’ence­tar la seva vida periodística fent de cor­res­pon­sal de l’Avui a Madrid poc després de sor­tir el diari.

A part del patri­moni escrit i intel·lec­tual que ens ha dei­xat, els més pròxims a la seva figura recor­da­rem del peri­o­dista la seva qua­li­tat humana i el seu ferm sen­ti­ment català, que no va per­dre ni mica en els seus 40 anys d’estada a Madrid. Casat amb una madri­le­nya, la llen­gua fami­liar de pares i fills va ser sem­pre el català gràcies a un pacte de com­prensió modèlic, que li va ser­vir per fer una tasca divul­ga­tiva arreu de la riquesa per conèixer les dues llengües.

Ahir es va cele­brar el fune­ral a Madrid, on va ser inci­ne­rat. Les cen­dres repo­sa­ran des de diu­menge vinent a Sallent, d’on eren els seus avant­pas­sats.