En record del grupista Lluís Masberenguer

Ahir ens va deixar en Lluís Masberenguer, un home del Grup que coneixia com pocs l’entitat. Al GEiEG, parlar d’en Lluís Masberenguer és sinònim de passió per la natació i el waterpolo. Passió, passió i passió. D’aquesta manera l’hem conegut tots. Respirava passió per tots costats. Només calia veure com es comportava.

En Masbe ens ha donat moltes lliçons, que crec que hauríem de tenir presents i recordar. Ha estat una persona solidària. Sempre preparat per donar suport al que se li proposava, i no tenia mai un no per resposta. Ha estat l’impulsor del ja tradicional 100x100 del GEiEG per a La Marató; era el primer a donar suport a activitats a favor de la lluita contra la síndrome de Down; es motivava per aconseguir equips per nedar a l’Oncoswim, entre altres coses. Sempre tenia un somriure i sabia com transmetre motivació. No tenia mai un no a la boca. El podies veure entrenant nedadors, entrenant waterpolistes, però també sent el primer a cantar la nadala de l’entitat o preocupant-se pel present o el futur del Grup. Ha estat un exemple per a molts dels nedadors i waterpolistes del GEiEG. Ha sabut encoratjar-los, motivar-los fins a treure el millor de cada un d’ells per aconseguir els objectius desitjats. Ha estat un mestre per a molts, per això tenia el respecte màxim del món de la natació i el waterpolo.

Però, si em permeteu, en Lluís tenia cinc punts importants que el feien sentir-se especialment orgullós. A ningú li vindrà de nou les floretes que sempre tenia preparades per a aquella colla d’amics que jugaven a waterpolo junts. Tampoc us serà estrany que digui l’important que van ser per a ell “les seves nenes” de waterpolo, que van quedar campiones d’Espanya i van poder debutar a la divisió d’honor amb tarannà 100% del Grup. A hores d’ara, elles casades i amb criatures, encara eren “les seves nenes”. No us estranyareu si us dic que el feia sentir molt orgullós el grup de màster que havia format al GEiEG, que era un dels més nombrosos del país. I, ja per acabar, els que el coneixíeu sabeu la il·lusió que li feia ocupar el càrrec de delegat de Girona de la Federació Catalana de Natació, no per lluir, sinó per treballar per totes les comarques en la seva passió (tornem al començament): la natació i el waterpolo.

Aquests cinc punts només eren superats per un, la família: l’Anna, la Laia, l’Aniol, el seu pare i la seva germana, els seus pilars fonamentals. Com presumia de pare, de dona i de fills!!! Des d’ahir, molta gent plora el teu traspàs. Estic convençut que molta gent el trobarà a faltar perquè la passió amb què vivia tot el que feia, la transmetia a molta gent.

Gràcies, Lluís, per donar-nos tant, per ser generós, per ser un grupista de cap a peus, per ser lleial al Grup, des del primer dia.