En record de Xavi Massó

Ens ha deixat en Xavi, un amic incondicional, un home bo. La personalitat d’en Xavi Massó és imprescindible per entendre bona part del teixit associatiu del seu poble, Santa Coloma de Farners. I també ha estat molt involucrat en el del seu poble adoptiu, Sant Gregori.

A Santa Coloma, des de la primera joventut, va participar en la fundació d’iniciatives com la Festa de la Ratafia, Jovent del Poble, el grup local de Rialles –després Sol-Solet–, la colla de diables L’Infern Selvatà i la Ruta d’en Serrallonga. Aquesta darrera activitat fou en el marc del Centre Excursionista Farners, entitat on havia ocupat diversos càrrecs de responsabilitat, entre ells la presidència.

A Sant Gregori, on ha viscut des que es va casar amb la Carme, en Xavi ha participat amb entusiasme en el grup local de Càritas i fins als darrers dies s’ha ocupat dels torns del voluntariat del Gran Recapte d’aquest cap de setmana. Darrerament també havíem vist en Xavi a la Jonquera, solidaritzant-se amb els comitès de defensa de la República Catalana.

Poques persones prenen decisions com la de fer donació dels diners del tabac que s’estalviava quan va deixar de fumar a diferents entitats que treballaven en l’àmbit social. Això no sorprenia cap dels amics; era la seva manera natural de fer i veure les relacions humanes. Era una mostra més del seu compromís amb la societat.

A més, en Xavi era una persona inquieta i que “cercava”, es preguntava per les coses, per les d’aquí i per les de més enllà. Darrerament, a través de Joan Vinyoli, va descobrir un altre poeta que el va impressionar fortament: l’Òscar Samsó, poeta vinculat a Sant Medir. En els seus versos hi va trobar una correspondència amb la pròpia manera de veure el món i de viure una certa forma de fe: hi trobava reflexos de la divinitat, d’aquesta divinitat sovint tan absent. Li va causar un impacte tan gran que va decidir organitzar diversos recitals de poemes d’aquests poetes. La vida espiritual d’en Xavi es resumia en aquests punts: Déu, la natura i la humanitat, posats en l’ordre que es vulgui. Potser ara, retrobat amb la mare, podrà trobar alguna resposta vàlida a tantes preguntes com s’havia fet.

En aquesta tardor, que resulta tan cruel en molts sentits, volem celebrar haver gaudit de la seva amistat i acompanyar en el dolor tota la família.