Recordant Carles Sureda Gomis

Avui he vist el traspàs d’en Carles Sureda Gomis. La notícia m’ha transportat al lloc on vaig néixer. Potser molta gent pel nom no l’ha reconegut, però us puc dir que era el fill gran dels onze que van tenir el reconegut metge Carles Sureda i Costas i la seva esposa, la senyora Antònia Gomis i Llambias. La seva especialitat era dermatologia i malalties venèries i vivien al pis del damunt de la Granja Mora, on l’any 1962 nosaltres obrírem els nostres salons després que els fotogravats Girona passessin al darrere.

Quan els nostres pares varen obrir, ocupaven el pis de davant a darrere. La mare recordava sempre els germans asseguts a terra del balcó amb les cames penjant, distracció que feien moltes mainades d’aquella època, tots rossos i amb els ulls blaus, un espectacle de tendresa. Ells varen marxar de viure allà l’any 1946 i anaren a viure a la torre de l’avi Martí, on ara hi ha l’Hotel Condal, i a la cantonada, dos dels germans, en Joan i en Martí, fa anys hi varen posar un dels bars de moda de Girona, el Jumar, on després hi va haver el Banc d’Europa.

La saga dels germans Sureda ha deixat petjada al llarg de la nostra ciutat. En Joan va formar part del grup d’havaneres Terra Endins. Tenien dues noies bessones, un dels nois, un estanc a Sant Narcís, d’altres treballant a diversos estaments coneguts de la nostra ciutat.

Ja sé que sols queden set germans, però he cregut oportú fer aquest recordatori del gran d’aquesta nissaga espargida a la nostra ciutat que tot i que vivia a Llançà era gironí.

Avui, a les onze del matí, li diran adéu a la Funerària Vicens de Figueres, on ben segur molta gent anirà per estar al costat dels germans Sureda Gomis, una família estimada.

Descansi en pau.