En Josep Figueras, ‘en Pep de l’Hostal’

Sí, amics, en Pep ens ha deixat, se n’ha anat a l’altra dimensió, ha travessat la Vall del Riu Vermell.

Si bé a Riudarenes el coneixíem com en Pep de ca l’Ocell, els seus 51 anys servint i treballant a l’hostal de Mallorquines el van fer una persona mediàtica de l’hostal. Era una bona persona, era un home bo.

Als seus 14 anys, agafat de la mà de la mare, Juana (ACS), feia el camí cada dia de Riudarenes a l’hostal; allà va créixer en edat i en coneixements sota la protecció d’en Pau (ACS). Va veure néixer la següent generació, la Maria i en Pau, i, més tard, la Mariona, en Pau, en Pol i l’Aniol. Va ser un puntal per a l’hostal; jo diria la seva segona família, la fidelitat a la família Bardalet-Batlle va ser sempre el seu compromís i el seu ideal. Quan la malaltia el va envair, sabent el diagnòstic dur i proper, es va preparar mentalment i psicològicament per fer el traspàs... tenia pressa per marxar, volia anar-se’n amb la seva estimada Montse, poder compartir per sempre amb ella l’altra dimensió.

Soc dels convençuts que, si pogués tornar, no tornaria; ara està molt bé i des d’allà continuarà estant amb nosaltres en pensament, en la pregària i en l’eucaristia.

Físicament no el tornarem a gaudir, però estarà amb nosaltres per la comunió dels Sants, dels d’aquí i dels de l’altre costat.

Es diu que l’agraïment és la memòria del cor, n’és una prova que tots els que ens vam aplegar per al teu últim comiat, hi vam anar per expressar-te el nostre afecte i el nostre agraïment. Jo et tindré present cada dia al matí, quan surti a passejar el gos i vegi la bellesa i la serenor dels xiprers del cementiri, recordaré que allà hi ha les teves despulles, com les dels meus éssers estimats i amics.

I amb aquest pensament un cop més et dic adeu, amic; adeu, Pep, que ens puguem retrobar a l’altra dimensió.