A reveure, mossèn Josep Tor
Escric aquestes ratlles des del dolor i la recança. La notícia del traspàs de mossèn Tor m’arribava dissabte al vespre. He dit dolor perquè el traspàs de qualsevol ésser humà me’l provoca, sobretot si el conec, no cal dir-ho, i recança perquè sé que li he fallat.
En Raimon va estar ingressat al Santa Caterina el 2012 per a la primera amputació. L’habitació donava al final del passadís, just on tenia l’estança el mossèn. En assabentar-se del nostre ingrés va venir a saludar-nos i a parlar dels anys de seminarista, perquè teníem el seminari a prop i fins i tot havien arribat a dir que era la granja dels capellans. Amb ell van sorgir uns vincles de records i a les nits, quan es retirava, obria la porta i deia: “Bona nit a la gent de la granja Mora” i fèiem petar la xerrada amb records entranyables.
Quan vam marxar ens vam donar els telèfons i ens trucàvem. El 2014 vam saber que, per motius de salut, havia deixat el seu càrrec religiós al Santa Caterina i que li havien fet un gran i merescut homenatge al mateix hospital, on havia quedat palesa la seva gran tasca i la gran estimació que personal, amics i malalts tenien a mossèn Tor. Vam saber del seu ingrés al Bisbe Sivilla, on a causa de l’empitjorament d’en Raimon no el vaig trucar ni li vaig dedicar unes ratlles. D’aquí la meva recança abans esmentada. Vull agrair-li tota la tasca de servei religiós que va portar a terme primer al Santa Catalina, a Girona, i després al Parc Julià Martí, a Salt. Aquells per als quals l’hospital s’ha convertit en la nostra segona casa sabem el gran servei que fan aquestes persones envers les famílies i els malalts. Quan un no troba sortida al seu problema, trobar una mà amiga com la de mossèn Tor et donava vida.
Ahir li van dir adeu en una cerimònia religiosa a dos quarts de cinc de la tarda a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal.
Descansi en pau.