Necrològiques

Josep Rovira Fors

Alcalde de Canet de Mar entre el 1987 i el 1999

Josep Rovira Fors, alcalde de Canet de Mar entre el 1987 i el 1999, va morir el dilluns 20 d’abril als 97 anys. La defunció de Rovira m’obliga a com­par­tir aquí alguns records de la meva relació com a peri­o­dista amb qui ha estat l’alcalde més lon­geu de la democràcia a Canet de Mar, 12 anys (tres man­dats), dos dels quals amb majo­ria abso­luta.

En Pep Rovira for­mava part d’una gene­ració d’alcal­des carismàtics que van trans­for­mar els ajun­ta­ments i les pobla­ci­ons del país, i que ho van fer amb caràcter i volun­tat de trans­cen­dir. No soc cane­tenc, i la meva dedi­cació a Canet com a cor­res­pon­sal d’El Punt i com a cofun­da­dor de la revista Repòrter, no era exces­si­va­ment intensa. No obs­tant això, l’alcalde de Canet tenia un encant espe­cial a l’hora de pro­jec­tar el muni­cipi i de lluir la seva acció de govern, que, vista des d’una distància pru­den­cial, sem­blava ambi­ci­osa i honesta.

Amb en Rovira, tot i la meva fama d’ales­ho­res de peri­o­dista agres­siu amb els polítics locals, vaig tenir una bona relació, la veri­tat. Pri­mer perquè Rovira acon­se­guia crear un clima de com­pli­ci­tat que mai superava línies ver­me­lles i, sem­pre, des d’una acti­tud ins­ti­tu­ci­o­nal res­pec­tu­osa per part seva. No sé com era l’alcalde Rovira en el dia a dia i en la pro­xi­mi­tat, però quan jo ater­rava a Canet per fer cròniques per a El Punt o Repòrter, es con­ver­tia en un amfi­trió ama­ble, edu­cat i extre­ma­da­ment culte.

En Pep era com un alcalde nou­cen­tista, un bat­lle dels que pen­sen en ter­mes històrics, que vivia la seva dedi­cació muni­ci­pal amb passió, una passió que era capaç de tras­lla­dar al seu inter­lo­cu­tor, sobre­tot si aquest era forà i estava dis­po­sat a des­co­brir què estava fent l’Ajun­ta­ment per recu­pe­rar el patri­moni cul­tu­ral, sobre­tot el moder­nisme, però també com inten­tava enge­gar el motor econòmic de la població.

Crec que Josep Rovira Fors, que era un murri molt murri, va tenir l’encert d’arri­bar a l’alcal­dia en un moment oportú (1987, en les ter­ce­res elec­ci­ons democràtiques, anys abans de la pro­lon­gació de l’auto­pista del Maresme i en ple crei­xe­ment urbanístic de Canet) i d’una manera que res­po­nia al patró seguit per molts altres alcal­des emblemàtics de la comarca i del país. M’explico. Rovira va acce­dir a l’alcal­dia com a inde­pen­dent, cap de llista d’una can­di­da­tura ano­me­nada Canet 2000, i, jun­ta­ment amb la seva mà dreta, Pep Isern, mili­tant d’Unió Democràtica, va tenir l’encert de fes­te­jar amb una Con­vergència que tenia seri­o­sos pro­ble­mes per pene­trar elec­to­ral­ment en pobla­ci­ons com ara Canet, on alcal­des inde­pen­dents carismàtics escom­bra­ven la llista de torn de CiU.

Doncs en Pep Rovira va ser capaç de renun­ciar, amb els anys i ja des de la força de tenir l’alcal­dia, a la seva inde­pendència per pas­sar-se a les files con­ver­gents a canvi de sub­ven­ci­ons, pro­jec­tes i bene­fi­cis comar­cals per al seu muni­cipi. De fet, Canet 2000 va arri­bar a ser deci­siu, si la memòria no em falla, al Con­sell Comar­cal en favor de CiU i en detri­ment del PSC, i després amb el seu pas a Con­vergència va per­me­tre que aquest par­tit lluís una alcal­dia més en una comarca que ales­ho­res era hegemònica­ment con­ver­gent, Mataró al marge. El des­patx d’alcal­dia de l’ajun­ta­ment refor­mat que tenia en Pep Rovira era espec­ta­cu­lar, com d’una altra època. Enorme i car­re­gat d’ele­ments històrics i patri­mo­ni­als, i amb una lli­bre­ria increïble. Rovira era un amant de la història i molt lle­tra­fe­rit, però en l’aspecte urbanístic va dei­xar una pet­jada que demos­tra que aquest home que ens acaba de dei­xar pen­sava en el futur, pen­sava en gran per trans­cen­dir. La nota que ha fet l’Ajun­ta­ment per la pèrdua de Rovira deta­lla els pro­jec­tes que va impul­sar.

Les heme­ro­te­ques de Repòrter i El Punt ser­vi­ran per recu­pe­rar entre­vis­tes i notícies d’un Canet que amb Rovira trans­me­tia per­so­na­li­tat pròpia i un rigor que, per desgràcia i per a bene­fici dels peri­o­dis­tes, en els man­dats muni­ci­pals poste­ri­ors va dei­xar pas a un con­sis­tori més frag­men­tat i ines­ta­ble, amb governs con­vul­sos que van pro­pi­ciar polèmiques moci­ons de cen­sura i alcal­des que no arri­ba­ven a la sola de la sabata de Rovira, però que es movien amb uns aires popu­lis­tes i erràtics que van dei­xar el nom de Canet en el pano­rama mediàtic comar­cal en un lloc força galdós. Mira­ves algun suc­ces­sor seu i encara tro­ba­ves més a fal­tar en Pep Rovira. I amb els anys, quan feia temps que era exal­calde, et tro­ba­ves en Pep Rovira reme­nant lli­bres a La Llopa de Cale­lla i la cali­desa i afecte amb què et trac­tava ser­vien per rati­fi­car que, efec­ti­va­ment, als ajun­ta­ments hi havia hagut un temps de grans alcal­des i no la broma d’alguns suc­ces­sors que es deba­tien entre la medi­o­cri­tat o l’excés de pro­ta­go­nisme basat en una con­fron­tació popu­lista tan escan­da­losa com estèril per a l’interès comú.

Pep, t’has gua­nyat un lloc en la història local i comar­cal que tant esti­ma­ves.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.