‘In memoriam’: Brigitte Robert

Recentment ens ha deixat la nostra estimada i incomparable amiga Brigitte. Una dona sorprenent que no es conformava amb cap idea aliena de com havia de ser. La seva estatura i constant elegància feien que mai passés desapercebuda, i en conèixer-la t’adonaves que la seva alçada es podria considerar com una mesura del seu gran cor. Era d’una generositat inesgotable, detallista, d’una creativitat original i una insistent defensora de tot tipus de causes i injustícies socials. Arran de l’esperit viatger de la seva família i potser també d’un polsim d’atzar, van arribar a Calella de Palafrugell a mitjan anys cinquanta i inevitablement s’enamoraren del nostre encisador Empordà. En pocs anys s’hi quedà arrelada per sempre: coses del destí.

De joveneta l’havia inspirat el glamour de les revistes de moda; fins i tot hi ha un munt d’instantànies seves que semblen tretes de la revista Marie Claire d’aquella època. D’aquí, i en combinació amb el seu coneixement d’idiomes i afany per viatjar, li va venir la vocació per ser hostessa de vol. Qui hauria imaginat que la seva estatura seria l’impediment que el destí aprofità per a fer-li canviar de rumb i decidís estudiar turisme. Així fou com amb noves eines adquirides, juntament amb els estiuejos a l’estimada Calella, i possiblement perquè l’entremaliat Cupido voleià també pels voltants, a la Brigitte li va quedar clar on plantar-se i iniciar una carrera llarga i plena d’èxits en el món del turisme, amb tots els esforços i les il·lusions que comporta.

Aquí és on entra Cupido en escena! Casualitats de la vida, un altre aleshores foraster de més enllà encara, precisament d’El Paso (Texas), igualment captivat per la llum i la bellesa de l’Empordà, es va fixar en aquesta sorprenent jove que passejava sovint pel camí de ronda entre les platges del Canadell i Llafranc, just per davant de casa seva, segurament distraient-lo de les seves teles i paletes. Un bon dia en què ella mirava uns biquinis a la botigueta del costat de la fonda on ell dinava, el pintor Candelaria va fer un primer gest i, en compartir tots dos l’anglès com a idioma en comú, en poc temps l’enamorament els dugué a viure plegats. Malgrat ser tots dos tan moderns, fou ella qui li va demanar el matrimoni, perquè els seus pares no s’atrevien a visitar-los des d’Alemanya. Sí, per molt flower power que corria pel continent, per sota dels Pirineus es vivia encara un altre tipus de domini.

La Brigitte va començar la seva carrera turística a la recepció de l’hotel Sant Roc, amb vistes al mar i sobre Calella, que van ser sempre les seves preferides, i d’on va sortir una gran amistat de per vida amb la filla dels propietaris i la seva família, que va anar creixent amb el temps. Com ho va ser amb la família de l’hotel Llevant de Llafranc, de la qual esdevingué gairebé un membre més. De fet, així era l’amistat amb la Brigitte, una amistat tan sincera, generosa i sensible als diferents caràcters de cadascú que sobrepassava la designació d’amistat. Uns anys més tard va gestionar un complex d’apartaments, els Clipper, que va fer construir el seu pare a la part alta de Llafranc, alguns dels quals encara segueixen en mans de familiars des que els varen inaugurar. D’aquí va anar a treballar una temporada a les impressionants instal·lacions americanes de Radio Liberty a la platja de Pals, des d’on, mitjançant una grandiosa obra d’enginyeria d’antenes, es transmetien notícies d’Occident en llengües eslaves fins a l’altra banda del llavors anomenat teló d’acer, als països de la Unió Soviètica i els Balcans, no només durant la guerra freda sinó ben bé fins a final dels noranta.

L’experiència a Radio Liberty fou relativament curta, i a partir d’aquí va començar la seva tasca com a gerent a Platja d’Aro de l’empresa de viatges Anton Götten Reisen. Amb diversos edificis d’apartaments i transport des d’Alemanya, amb busos confortables d’alta gamma. L’atractiu original del destí per a la clientela alemanya era el de “sol i platja”, però aviat la Brigitte va saber ampliar la temporada i l’atractiu, oferint paquets culturals, de gastronomia i de natura, creant una creixent oferta per al gran nombre d’alemanys afeccionats al senderisme. La Brigitte era tota una experta en cultura, gastronomia i natura de l’Empordà. Sempre activa i amb l’esperit explorador, va arribar a conèixer innombrables senders, des del Port de la Selva fins a Blanes, així com les Gavarres de dalt a baix, i va organitzar sortides amb combinacions gastronòmiques i culturals, no tan sols per als seus clients sinó també per a familiars i amics. Ella mai s’estava quieta. De jove havia participat en campionats d’esgrima, va ser de les primeres dones a dominar l’esquí aquàtic entre Calella i Llafranc, li encantava anar en bicicleta, fins i tot com a transport habitual per anar des de Palafrugell a Platja d’Aro a la feina i, durant el seu temps de lleure, caminava hores i hores pels boscos, muntanyes i camins de ronda.

Al llarg de la seva vida tan activa, sempre trobava temps per dedicar-se a causes socials i creatives. Participava en les Festes de Primavera de Palafrugell fent disfresses en comparses, àdhuc com a membre del jurat, i també va ser dels organitzadors de l’arribada per mar dels Reis de l’Orient a Llafranc. Ajudava en persona i econòmicament diverses organitzacions socials i havia tingut innombrables gestos altruistes, com ara convidar cada dimecres als matins els avis i acompanyants que la Creu Roja portava a plaça per esmorzar. Col·laborava en els premis dels concursos de dibuix dels nens del poble, trucava incansablement a les portes de l’Ajuntament o de la policia local per mirar d’aportar justícia, de vegades per a causes menors, que, sense la seva insistència, fàcilment haurien passat per alt. Així era la nostra inoblidable Brigitte, tot cor!

De ben segur que els afortunats que la vàrem conèixer i vàrem formar part de la seva vida, sempre la portarem dins dels nostres cors. Gràcies, Brigitte, sigues lliure! Sempre teus, els teus amics, dels quals sempre romandràs família.