Josep Borrell Nogué
Pintor de professió, tota la seva vida va jugar a futbol i va col·laborar en activitats futbolístiques
En Josep Borrell, fill de Vilobí d’Onyar, era el que podem anomenar un fill del poble. Conegut per moltíssimes generacions de veïns del municipi, els més grans potser el coneixien per en Josep de Can Tió, els més adults, per en Pep Borrell, i els de les últimes dècades, per en Pepero.
Definir i recordar en Pep és sinònim de discreció, tot i que sempre sempre, sempre hi era. Pintor de professió, tota la seva vida va jugar i va col·laborar en activitats futbolístiques. Va ser un bon jugador del Vilobí CF, el club de la seva vida juntament amb el Barça –en Pep era un culer autèntic.
Recordar en Pep és, també, tornar als anys noranta i als principis del 2000, amb el seu compromís, la seva voluntat per ser-hi sempre, transmetent una influència carregada de positivisme i de confiança que el feien únic, imprescindible a l’hora de crear un bon ambient de grup.
Realment, encara avui i seguríssim que al llarg de molts més anys, seguirà present en moltíssimes converses lligades al futbol, al futbol sala i al futbol modest que tants i tants anys ens va deixar compartir amb ell i la seva magnífica personalitat, sens dubte uns anys carregats d’anècdotes espectaculars. Hi era sempre en Pep, sempre.
Amic dels seus amics, amb les paraules sempre justes i encertades, no mereixia un comiat tan cruel, en aquests moments de foscor i soledat humana. Per sort, la figura paterna que tan i tan bé va desenvolupar va ser un bri de llum al tram final de la seva vida. La sola presència de la seva filla Laia li va donar les forces necessàries per seguir intentant tirar endavant i lluitar. La seva serenor, enteresa i força faran que mai l’oblidem.
Vas lluitar i ens deixes un record inesborrable i, de segur, la teva personalitat farà que continuïs vivint, aquí, en les nostres converses diàries. Sempre present company, sempre. Els teus amics de Vilobí mai t’oblidarem, Pep!