Teresa Amat Ruiz, “la Teresa de la sala de màquines”

Ha mort la Teresa Amat Ruiz, la Teresa de la sala de màquines, tal com els de la meva generació la vam conèixer. La recordo donant canvi, venent llaminadures i negritos de Ca l’Arbusé, darrere del taulell de la sala de jocs de Llagostera. “Teresa, dem canvi…” era una de les frases més repetides en aquell local situat als baixos del número 9 de la plaça Catalunya, freqüentat per la joventut llagosterenca dels anys noranta. Tothom necessitava canvi per poder jugar a les modernes màquines de marcians, al Tetris, al popular Pinball i al sorollós futbolín. Noies i nois adolescents, amb quatre monedes de cent pessetes a la butxaca, que ens crèiem els reis del mambo.

Amb la Teresa vam aprendre a respectar la gent gran i a demanar les coses amb un si us plau. Vam compartir moltes hores, també alguna emprenyada, però sobretot moltes estones divertides, que perviuran en molts de nosaltres. Els més grans la recordaran venent entrades a la taquilla dels cinemes Barceló, a l’envelat de la festa major i al guarda-roba de la sala de ball del Casino Llagosterenc.

Vídua de José Pico Ramos, amb 92 anys ha tancat els ulls d’aquella mirada atenta i serena que no oblidarem. La cerimònia religiosa serà aquest dimecres, 29 de juliol, a les 10 del matí, al Tanatori de Llagostera. Una abraçada, Teresa.