Adeu, Ricard, et trobarem a faltar

Em sap molt de greu, amic Ricard, Caio, que ens has dei­xat després de patir durant aquests mesos per la Covid. Vam rebre notícies de l’hos­pi­tal Santa Cate­rina i ens van con­fir­mar que la teva situ­ació era com­pli­cada. De totes mane­res tots teníem l’espe­rança que al final te’n sor­ti­ries. Final­ment no ha pogut ser i no has pogut pujar al cim, com tan­tes vega­des havies fet.

Amb el teu bon tarannà ens has acom­pa­nyat al llarg de les nos­tres vides; jo par­ti­cu­lar­ment recordo quan vam fer la mili junts l’any 1966 a cam­pa­ments a Sant Cli­ment Ses­ce­bes, anàvem i tornàvem amb el teu 4L cada cap de set­mana.

Vas estar tre­ba­llant a la Caixa de Girona amb la meva senyora més de 40 anys, recordo que esta­ves a la “caixa”, sem­pre comp­tant calés, i no ple­ga­ves si no qua­dra­ves, i al final sem­pre ho vas qua­drar.

Cada any gaudíem de la sor­tida con­junta amb la Colla 5x10, d’una set­mana, i amb tu a prop jo estava al cor­rent de totes les rutes, que havies cal­cu­lat amb les difi­cul­tats, quilòmetres, temps, etc. Eres el guia tècnic de les rutes que fèiem per Espa­nya, ho tenies tot estu­diat amb el GPS, etc., i dis­fru­ta­ves pre­pa­rant-ho tot dies abans. No ens vam per­dre mai, en tot cas fèiem un xic més de volta.

El pri­mer dia del bus, esmorzàvem pel camí, eres el rei de les ama­ni­des, i ho pre­pa­ra­ves amb les tau­les en un parc, ver­dura del teu hort, etc., pa amb tomata, embo­tits d’en Vicens, vi, cava, etc. Anàvem molt pre­pa­rats i tu eres l’ànima del grup, no passàvem mai set. Recordo les con­ver­ses que teníem aquests dies, amb els teus cri­te­ris molt rao­nats i diver­tits, sobre punts diver­sos, ens ho passàvem molt bé.

Caio, et tin­drem pre­sent en els bons records, bona per­sona, gran com­pany i millor amic. Records a tota la família i us acom­pa­nyem en el sen­ti­ment.