Necrològiques

A reveure, Montserrat Soler Colomer

Mare, àvia, viuda de Lluís Massafont i nora del senyor Martí i la Maria

Quins moments tan dife­rents que vivim des de la pandèmia i el con­fi­na­ment. Les famílies que han per­dut per­so­nes esti­ma­des, si tenien els fami­li­ars ingres­sats, ho han pas­sat i pas­sen molt dur per l’aïlla­ment. Fa pocs dies unes grans filles em feien saber que la mare, que havia patit un càncer fa anys i l’havia superat, havia recai­gut i estava mala­ment. Per a mi una família molt esti­mada com mol­tes però amb uns vin­cles més que espe­ci­als.

Des d’aquell dia podria dir-vos que hem estat con­nec­ta­des. La decisió unànime de filles, nets, gen­dres i mare de no anar a cap hos­pi­tal ha tin­gut el suport mèdic neces­sari però sobre­tot l’humà. S’han fet les dar­re­res foto­gra­fies, han cele­brat Sant Jordi i sants avançats. Ella sabia que estava mala­ment, però era tant el caliu humà al vol­tant del seu llit que no li sem­blava, a la Mont­ser­rat, que estava espe­rant el dar­rer viatge.

Era la jove del gran fotògraf Martí Mas­sa­font i la Maria, la seva esposa, a qui l’Ajun­ta­ment li va publi­car un lli­bre.

Són milers les fotos que vol­ten per la xar­xes amb el seu nom i men­tre el seu fill va ser petit; en Lluïset, que li deien, sor­tia a totes les fotos: gegants, cabeçuts, pro­ces­sons, esco­la­nia... Malau­ra­da­ment aquests pares varen veure la mort del seu únic fill a la flor de la joven­tut i ells i la Mont­ser­rat, que ens acaba de dei­xar, varen ser cui­dats per les tres filles i netes amb el mateix amor i caliu de família.

Penso en la satis­facció que heu de sen­tir, M. Àngels, Mont­ser­rat i Nuri, junt amb els vos­tres fills, que heu estat al vol­tant d’aquesta àvia amb un amor tan gran minut a minut i ella, veient-se envol­tada de tanta esti­mació, mai va dei­xar el som­riure de feli­ci­tat.

Avui, a les 12, li direu adeu a la parròquia de Cen­tenys (Espo­nellà) i si no fos pel pro­to­col actual segur que serien cents les per­so­nes que us acom­pa­nya­rien, perquè la pet­jada Mas­sa­font ha dei­xat un ras­tre de tanta esti­mació a Girona que és molta la gent que us estima i per a mi sabeu que for­meu part de la meva família.

Senyor Martí, Maria i Lluís, ben segur que avui espe­ra­reu la Mont­ser­rat com la gran mare que ha estat, esposa i nora. Envieu tota la força a filles i nets per con­ti­nuar enda­vant i ser forts davant aquests moments de dolor. Mont­ser­rat, gràcies per les parau­les que em va enviar.

Des­cansi en pau, Mont­ser­rat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia