Sense - Avui

Centenars de persones visiten diàriament la tomba de Diana tot i que l'interès per la princesa ha disminuït

La majoria dels visitants d'Althorp són anglesos i americans

La tomba de la prin­cesa Diana està situ­ada a la casa a on es va criar, una esplèndida mansió situ­ada a la loca­li­tat d'Alt­horp, enmig de camps verds del cen­tre d'Angla­terra i que el seu germà, Char­les, el novè compte Spen­cer, va con­ver­tir en una casa-museu en record de la difunta prin­cesa.

La casa rep cen­te­nars de visi­tes diàries, però el sen­ti­ment que des­perta Diana avui en dia dista molt de l'onada de sen­ti­men­ta­lisme que va pro­vo­car la seva mort i les mos­tres de tris­tesa mul­ti­tu­dinàries de fa deu anys.

La pri­mera sen­sació que un té quan arriba a la casa de Diana és la calma i de silenci. No hi ha res al vol­tant, només camps, bos­cos i el color verd. A l'apar­ca­ment, situat en un espla­nada enmig del camp, no hi ha molts cot­xes. Hi deu haver uns cin­quanta vehi­cles. La gent ve i se'n va sense pressa, sense acu­mu­lar-se. Sem­bla un lloc con­cor­re­gut, però no mul­ti­tu­di­nari.

Vint gene­ra­ci­ons dels Spen­cer
Ser­pe­jant un camí per un extens bosc s'arriba a la impo­nent casa del segle XVI a on han vis­cut fins a 20 gene­ra­ci­ons dels Spen­cer, una de les famílies més anti­gues d'Angla­terra. El pri­mer mem­bre dels Spen­cer que apa­reix en un panell amb l'arbre genealògic de la família és William Spen­cer, nas­cut el 1530. O sigui que la família de Diana té 200 anys més d'història que els Wind­sor, la Família Reial britànica.

"Uau! estic impres­si­o­nada! És una casa excep­ci­o­nal, un lloc molt bonic", exclama, amb un som­riure als lla­vis, una de les visi­tants de la casa. El seu nom és Hilda Sch­lat­ter, de Chi­cago, Estats Units, i té 60 anys. "No sé com pot haver gent que vis­qui en una casa com aquesta. Com pot viure algú aquí?". La casa sem­bla encara més esplèndida per la llum del sol d'agost. "No sabia que Diana hagués per­tan­gut a una família noble anglesa", comenta.

La visita inclou un recor­re­gut per les dependències de la planta baixa de la casa, que guarda una de les col·lec­ci­ons de pin­tura, mobles i lli­bres antics més impor­tants d'Europa.

La vida de la prin­cesa
L'exhi­bició de la vida de Diana està situ­ada als esta­bles al cos­tat de la casa. Uns pòrtics s'este­nen al vol­tant d'un gran pati inte­rior, ple de tau­les i de visi­tant que s'asse­uen rela­xats a fer un te. L'expo­sició de Diana està situ­ada en els pòrtics. Consta de dues parts.

Una pri­mera part mos­tra tota la tasca que fa l'orga­nit­zació benèfica que con­ti­nua el tre­ball que va començar la prin­cesa Diana i que porta el nom de Prin­cess of Wales Meno­rial Fund. Tots els diners recap­tats a la casa-museu de Diana van a parar a aquesta orga­nit­zació.

Després hi ha una altra expo­sició que recorre la infància i l'ado­lescència de Diana i en la qual es poden veure algu­nes de les nines amb les que jugava Diana, óssos de peluix, els ves­tits que por­tava, dibui­xos seus, car­tes, àlbums de fotos, men­tre en una de les parets s'hi pro­jecta una cinta de vídeo que mos­tra la futura prin­cesa jugant amb els seus ger­mans en el jardí de la casa.

En un dels late­rals dels esta­bles està la tenda de lli­bres en la que es poden tro­bar tota mena de records de la prin­cesa, des de moca­dors fins a tas­ses de te o plats, totes amb la ins­cripció d'Alt­horp, bio­gra­fies ofi­ci­als de Lady Di i lli­bres d'història sobre la família Spen­cer, molts d'ells escrits per Char­les, el germà de Diana.

Dar­rere de la casa s'este­nen uns tran­quils i cui­dats jar­dins que por­ten fins a un llac arti­fi­cial amb una petita illa la mig, a on està enter­rada Lady Di. A l'altra banda del llac està el tem­ple de Diana, un enorme memo­rial de pedra blanca en el que sem­pre hi ha flors fres­ques i en el que hi ha ins­cri­tes unes parau­les de Lady Di: "Res no em fa més feliç que inten­tar aju­dar la gent més neces­si­tada de la soci­e­tat".

Les reac­ci­ons
"Hi ha massa con­jec­tu­res sobre la seva mort, massa coses que no se saben... I com passa amb la mort de qual­se­vol per­sona famosa de la qual no tenim pro­ves defi­ni­ti­ves és nor­mal que es creïn con­jec­tu­res sobre el que va pas­sar, més enllà de la rea­li­tat", explica Claire Lud­brake, de 60 anys, ame­ri­cana de Was­hing­ton, atu­rada davant del tem­ple de Diana. "Va pas­sar el mateix amb l'assas­si­nat de Ken­nedy i amb tants altres casos", afe­geix refe­rint-se a la mort de Marilyn Mon­roe.

"Sí, la diferència és que de Marilyn han que­dat les seves pel·lícules i de l'Elvis la seva música, però de la Diana no ha que­dat res perquè va ser una cre­ació dels mit­jans de comu­ni­cació", li retreu el seu marit cri­ti­cant el cos­tat més mediàtic de Diana.

"Jo em crec més els que diuen que la prin­cesa va ser una per­sona frívola que es va apro­fi­tar dels mit­jans per ven­dre una imatge pre­de­ter­mi­nada", diu un altre noi amb accent francès d'uns 35 anys que està fent unes fotos del tem­ple jun­ta­ment amb la seva pare­lla.

La relació de Diana amb els mit­jans de comu­ni­cació ha estat sem­pre molt con­tro­ver­tida al Regne Unit. El 1997, al fune­ral de la prin­cesa Diana, Char­les Spen­cer va fer un dur dis­curs en el que cul­pava als mit­jans de comu­ni­cació de la mort de la seva ger­mana.
"Diana tenia molt amor per donar, era una per­sona mera­ve­llosa, molt bona", diu Elaine Davies, de 65 anys, que visita per vui­tena vegada la tomba de Diana.

"Encara la trobo a fal­tar", afirma. Men­tre que una altre turista ame­ricà que visita la casa per pri­mera vegada reco­neix que "espe­rava una cosa molt més comer­cial, però, en lloc d'això, m'he tro­bat amb una casa, amb una llar, un lloc molt tran­quil. La veri­tat és que el tri­but a Diana està fet amb molt de gust".

Més peri­o­dis­tes que visi­tants
La majo­ria dels visi­tants d'Alt­horp són angle­sos i ame­ri­cans. La vida i la mort de la prin­cesa Diana encara des­perta una gran expec­tació als Estats Units. També al Regne Unit, tot i que ja ha des­a­pa­re­gut tot el fac­tor emo­ci­o­nal i el sen­ti­men­ta­lisme que va envol­tar la seva mort.

A Little Bring­ton, un dels pobles al cos­tat de la casa de Diana, el pro­pi­e­tari d'un Bed&Bre­ak­fast ens explica que con­ti­nuen arri­bant turis­tes atrets per Diana, però que no reben gran mul­ti­tuds. "L'interès per Diana ha anat dis­mi­nuint amb el temps", comenta.

En una altra tenda del poble, una dona es queixa que la vin­guin a veure més peri­o­dis­tes que visi­tants. Sense anar més lluny aquesta set­mana l'ha visi­tat una tele­visió noru­ega. "La veri­tat és que estem una mica farts de tota la història de Diana", afirma.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.