Per tu, papa
Miliu Gonzàlez va morir dissabte, víctima d’una agressió
En aquesta vida ningú és perfecte, hi ha persones bones i dolentes, però també hi ha monstres. El que et va arrabassar la vida era un puto monstre, et va anar directe al coll i en un instant ja no hi havia manera que tornessis. Els metges ens van dir que la majoria morien a l’instant, però a tu et va tocar arribar a l’hospital, on et van estar operant tota la nit, però per desgràcia sense esperança.
Quan les ties em van venir a buscar a la feina i em van dir que estaves greu a l’hospital, jo tenia l’esperança que no fos tan greu i que quan et recuperessis poguéssim abraçar-nos. En arribar a l’hospital, entrar al box i veure’t en coma, em vaig ensorrar, però en el fons tenia l’esperança que te’n podries sortir, perquè eres fort i valent. Per molt mala sort no va ser així, però vam poder estar amb tu fins que te’n vas anar.
Tenies molts somnis, et quedava mitja vida per viure, veure’ns a mi i a la meva germana créixer i fer moltes coses junts... La vida no és justa, perquè hi ha monstres que es queden i persones com tu se’n van.
Espero que allà on siguis puguis estar tranquil i descansar en Pau. T’estimo i t’estimaré sempre, papa.