Sense - Avui
Foster celebra 40 anys de feina
La firma d’arquitectes Foster & Partners, fundada l’any 1967, ha celebrat els seus 40 anys tirant la casa per la finestra, encara que l’arquitecte guanyador del concurs per remodelar el Camp Nou no fa finestres de les tradicionals –amb fusta i maó–. La festa no va ser convencional, sinó de línia moderna i innovadora, però sense oblidar la tradició britànica. Dimarts al vespre els diversos centenars de convidats a l’aniversari arribaven al Museu Britànic de Londres i accedien al pati central remodelat per Normal Foster el 2000, cobert de vidre i estructura metàl·lica, tot i que respectant també els elements de l’arquitectura original. Al mig del gran pati hi ha la Round Reading Room, la sala on Marx va redactar El capital i Bernard Shaw va escriure les seves obres.
El grup de teatre de carrer holandès White Wings rebia els convidats fora de l’edifici a ritme de música i ball. Els actors, enfilats en xanques de gran alçada, estenien unes enormes ales blanques al pas dels convidats. Entre aquests hi havia l’escriptor David Hare i la seva dona, la dissenyadora Nicole Farhi, i fotògrafs i arquitectes a dojo. Lord Foster, autor de la torre de comunicacions de Collserola, i la seva dona, Elena Ochoa –o Lady Foster–, van triar exquisits canapès, menjars i begudes per satisfer els assistents. Les festes angleses solen ser garrepes pel que fa al menjar i el beure, però a can Foster es nota que són globals en la seva feina i també en la presentació i la qualitat de les festes que organitzen.
Foster, amb un vestit gris de solapa curta i una corbata groga, va fer una repassada dels 40 anys de feina. “La dècada dels 60 era hostil a les nostres idees i les nostres propostes. Ara parlem de Foster & Partners, però gairebé no n’hi havia, de partners (associats). Bé, n’érem dos, que continuem fins avui”, va dir l’arquitecte, posant algunes pinzellades d’humor en el discurs. Foster –nascut el 1935 a Manchester– va recordar la seva primera dona, Wendy, l’arquitecta desapareguda el 1989, i “la seva creativitat”; va ignorar la segona esposa, i va agrair a l’actual, Elena, el seu suport a l’hora d’organitzar la festa i per estar al seu costat amb els dos fills que tenen, Paola i Eduardo, que escoltaven el seu pare. Els fills nascuts del seu primer matrimoni també hi eren.
La Fura dels Baus va presentar Wotan and Erda, un espectacle de projecció, òpera i, segons el programa, “acrobàcia” que va resultar que era l’aixecament d’un castell, que va coronar un enxaneta. Els actors, vestits amb granotes de color taronja, enfosquits de pretesa brutícia, prèviament s’havien arrossegat per les escales que acabaven a l’escenari. Modernitat, innovació, cultura i tradició. A la sortida, la mà de l’editora especialitzada en art Elena Ochoa es notava en el llibre que donaven: Foster: 40 temes; 40 projectes, en capsa de cartró dur i llibre plegable de tapes metàl·liques. Els que volien tenien l’opció de visitar l’exposició sobre els guerrers xinesos que hi ha a la Round Reading Room.
El grup de teatre de carrer holandès White Wings rebia els convidats fora de l’edifici a ritme de música i ball. Els actors, enfilats en xanques de gran alçada, estenien unes enormes ales blanques al pas dels convidats. Entre aquests hi havia l’escriptor David Hare i la seva dona, la dissenyadora Nicole Farhi, i fotògrafs i arquitectes a dojo. Lord Foster, autor de la torre de comunicacions de Collserola, i la seva dona, Elena Ochoa –o Lady Foster–, van triar exquisits canapès, menjars i begudes per satisfer els assistents. Les festes angleses solen ser garrepes pel que fa al menjar i el beure, però a can Foster es nota que són globals en la seva feina i també en la presentació i la qualitat de les festes que organitzen.
Foster, amb un vestit gris de solapa curta i una corbata groga, va fer una repassada dels 40 anys de feina. “La dècada dels 60 era hostil a les nostres idees i les nostres propostes. Ara parlem de Foster & Partners, però gairebé no n’hi havia, de partners (associats). Bé, n’érem dos, que continuem fins avui”, va dir l’arquitecte, posant algunes pinzellades d’humor en el discurs. Foster –nascut el 1935 a Manchester– va recordar la seva primera dona, Wendy, l’arquitecta desapareguda el 1989, i “la seva creativitat”; va ignorar la segona esposa, i va agrair a l’actual, Elena, el seu suport a l’hora d’organitzar la festa i per estar al seu costat amb els dos fills que tenen, Paola i Eduardo, que escoltaven el seu pare. Els fills nascuts del seu primer matrimoni també hi eren.
La Fura dels Baus va presentar Wotan and Erda, un espectacle de projecció, òpera i, segons el programa, “acrobàcia” que va resultar que era l’aixecament d’un castell, que va coronar un enxaneta. Els actors, vestits amb granotes de color taronja, enfosquits de pretesa brutícia, prèviament s’havien arrossegat per les escales que acabaven a l’escenari. Modernitat, innovació, cultura i tradició. A la sortida, la mà de l’editora especialitzada en art Elena Ochoa es notava en el llibre que donaven: Foster: 40 temes; 40 projectes, en capsa de cartró dur i llibre plegable de tapes metàl·liques. Els que volien tenien l’opció de visitar l’exposició sobre els guerrers xinesos que hi ha a la Round Reading Room.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.