Més que una infusió: el te a totes hores
La infusió de les fulles de te és una beguda saludable amb nombroses propietats
Diuen les llegendes que el te va néixer per casualitat. Mentre un emperador escalfava aigua sota un arbre algunes fulles van caure per casualitat dins l’aigua. Així hauria nascut el primer te de la història fa més de 5.000 anys. La beguda es va popularitzar pel seu agradable sabor i el poder reconstituent que tenia i així es van començar a promoure els beneficis que generava en la salut i l’ànim. A poc a poc, al llarg dels anys, els científics han pogut comprovar i demostrar els beneficis del te en la salut de les persones. Té poder antioxidant, vitamines, minerals i fibra; redueix el risc de tenir malalties cardiovasculars i millora el sistema immunològic; és un bon aliat contra l’anèmia i és una beguda diürètica que aixeca l’ànim i no té calories.
Però el te s’ha de prendre quan toca. Després dels àpats pot generar dificultats per absorbir el ferro i, si es pren en grans quantitats, pot provocar nerviosisme a causa de la teïna, un estimulant que té efectes similars a la cafeïna.
Diferents tipus de te
Els tes més populars com a acompanyants de les dietes saludables són el te verd, el vermell i el blanc, a més del te negre. Aquests tes ajuden a prevenir l’envelliment prematur de les cèl·lules i a lluitar contra la producció de radicals lliures, que són la causa d’alguns tipus de càncers. Ajuden a controlar el colesterol i a reduir els greixos del fetge, sobretot el te verd, que també actua com a depurador i ajuda en les dietes per perdre pes. El te vermell és conegut pel seu poder a l’hora de lluitar contra els greixos i les inflamacions i és un aliat per cuidar les dents i prevenir la caries. El te blanc es recomana a les persones que tenen malalties òssies o que passen per processos virals, com la grip, o bacterianes, com l’acne.
“
En vaixell des de la Xina
El te va arribar a Europa a través de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Aquesta companyia va fer les primeres importacions d’aquestes fulles seques i, a més de portar el producte, també en va importar el nom. La paraula te prové dels dialectes xinesos amb què van coincidir els primers comerciants que van arribar a la Xina amb la voluntat de comercialitzar el producte. Aquesta empresa internacional va ser cabdal per establir relacions comercials entre Europa, Àsia i Oceania. Així va ser com molts dels productes originaris d’aquestes zones van arribar a Europa entre els segles XVII i XIX. Aviat el te es va incorporar als costums. A Anglaterra durant el segle XVII el prenien en un refrigeri de mitja tarda per distreure la gana fins a l’hora de sopar. Així va ser com es va popularitzar el te de les cinc. Però el te és més que una distracció.