“El bon disseny és el que perdura en el temps i no és víctima de les tendències”

El meu excap Fernando Salas, gran dissenyador, mestre i amic, em va ensenyar que el disseny que es basava en les tendències era caduc, que el bon disseny era el que perdura en el temps i no era víctima de tendències. Em sembla una bona conclusió. Tot i així, cert és que el disseny ha d’evolucionar amb el temps per adaptar-se al context i el moment sociocultural, a part que amb els anys les possibilitats amb l’evolució de nous materials s’han ampliat moltíssim.

El context, el client i l’objectiu final. Penso que s’ha de ser coherent i respectuós amb l’espai existent i l’entorn. I sempre intentar treure profit de les preexistències que ens ofereix l’espai, aportant una nova mirada. Hem treballat molt rehabilitacions al Barri Vell de Girona o reformes rurals on això és un must. Un exercici on el projecte es basa en despullar més que vestir l’espai. Llavors, amb la intervenció dissenyada per al lloc, intentar ser pròxim, un disseny que combini bé la funcionalitat, el sentit comú i l’elegància. Espais i detalls que es vegin pensats, bonics, que aportin singularitat i generin alguna sorpresa a l’usuari. Crear atmosferes que acullin bé les persones en cada cas cobrint les necessitats o els estils que se’ns hagin requerit.

Entenc que aquesta és una moda necessària. No només perquè, com em referia abans sobre tota la innovació en materials que el sector va acollint a mesura que passen els anys i amb l’ajuda de la tecnologia, una de les aportacions ha de ser l’aparició de materials reciclats. Encara més important, però, penso que és intentar ser sostenibles amb els dissenys i les reformes que plantegem: optimització dels processos, bona gestió dels residus... Com la mateixa vida!

En alguna ocasió, però de manera puntual. M’agrada ser sostenible, però ho aplico més en altres aspectes com ara en plantejar solucions més simples, austeres, que requereixin menys intervenció. Inclús m’obsessiona no llençar res que algú altre pugui aprofitar quan iniciem una reforma. Sempre intentem fer una feina prèvia a l’inici d’un enderroc parlant amb organitzacions sense ànim de lucre o guardant materials per a altres obres de pressupost més ajustat.

És clar! Els criteris per mi a l’hora de plantejar un disseny es basen en el context del client i l’objectiu final. I per tant, entenent el context com l’entorn, el paisatge, la situació d’un edifici/espai…, posen una sèrie de factors i condicionants al projecte amb els quals has de treballar durant tot el procés.

La decoració d’una casa és molt subjectiva, al gust i estil del seu propietari. Perfecta o no, ha de ser perfecta per al client final. Interiorisme perfecte, des de la meva manera d’entendre-ho, és aquell que aconsegueix l’equilibri just entre funcionalitat i estètica. I aquest sovint pot ser resolt amb més d’una solució formal o composició diferent, i ambdues perfectament poden assolir el mateix objectiu.

Ikea m’encanta. Té un gran equip de disseny i, com dius, ha aconseguit democratitzar l’interiorisme i, per tant, respon a una necessitat. Però per a mi, com tot en aquesta vida, en la seva justa mesura. Perquè, si tornem a la sostenibilitat, el moble que dura tota una vida és el que és realment sostenible.

Casa meva! [riu] No perquè sigui millor que altres, sinó perquè va ser el projecte més difícil per a mi, per la implicació personal que hi tenia i on sorgeixen totes les inseguretats, però la vaig pensar amb molt d’amor, per acollir la meva família, que hi creixessin els meus fills i on tenim amics cada cap de setmana. És un dels projectes on he pogut veure i viure com respon el disseny plantejat a mesura que passen els anys, i n’estic contenta.

La veritat és que em sento afortunada perquè he tingut l’oportunitat de treballar en projectes molt diversos. Recordaré sempre els meus inicis, quan vam estar treballant en la reforma dels cellers Vega Sicilia, quan jo era a Salasstudio, on vaig aprendre moltíssim; o també amb la reforma d’El Molino o les botigues Custo Barcelona, per la mateixa època. Però, sobretot, del que estic especialment orgullosa és del gran equip que m’acompanya professionalment per desenvolupar els meus projectes. Perquè no hi ha bon projecte possible sense un equip amb talent que t’ajudi a donar-li forma.