Com abans o més
El panorama de festivals d’estiu es reactiva amb força, després del cop de la pandèmia, amb formats encara més grans i noves incorporacions
Deia el mestre Fernando Fernán Gómez que les bicicletes són per a l’estiu. Com els festivals, podríem afegir-hi. Els festivals d’estiu s’han convertit en un fenomen cultural i social de primer ordre a Catalunya: ho eren ja abans de la pandèmia que ho va trastocar tot ara fa tres anys, i ja el 2021 i el 2022 va haver-hi clars símptomes de recuperació progressiva en el sector. Però aquest 2023 és l’any de la plenitud en el sector de la música en directe: s’ha pogut comprovar en la successió de grans concerts que estan tenint lloc a l’anella olímpica de Montjuïc, i també en el recent èxit del Primavera Sound a Barcelona, on aviat li agafaran el relleu el Sónar, el Grec, el Cruïlla i els altres dos nous festivals de la ciutat, Les Nits de Barcelona, que és el que ara es fa als jardins del Palau de Pedralbes, i l’Ànima, que els antics organitzadors del Festival Jardins de Pedralbes faran, mantenint-ne l’ànima, al Poble Espanyol. Desapareix un festival i en surten dos: una bona metàfora de la realitat d’un sector en què la competència creix exponencialment.
Però més enllà de la capital catalana, els festivals i cicles de concerts –perquè la música continua sent la reina de les nits d’estiu, en detriment d’altres arts escèniques que també reclamen el seu espai més enllà del Grec– proliferen literalment arreu del territori: segurament, no hi ha cap comarca sense cap festival d’estiu, i en algunes, sobretot les de costa, se n’hi concentren uns quants.
Aquest any hi ha algunes baixes, alguna tan significativa com ara l’absència de tot un clàssic com ara el Festival Internacional de Música de Cadaqués, que l’any passat va arribar a la 50a edició, i també han desaparegut silenciosament altres festivals molt més joves, alguns pràcticament nascuts en plena pandèmia que no han acabat de trobar el seu lloc en una oferta realment molt gran que alguna vegada s’ha identificat amb una bombolla sempre a punt d’explotar.
Un altre clàssic incontestable, el Festival Castell de Peralada, viurà aquest estiu una edició reduïda i de transició, però mantenint sempre els paràmetres de qualitat, mentre s’aixeca un nou auditori permanent als jardins del castell empordanès, que està previst per al 2024.
En tot cas, en aquest especial es pot comprovar que els festivals catalans –àmpliament representats en les següents pàgines, sense cap pretensió d’assolir una exhaustivitat impossible– sumen, entre tots, una oferta de concerts i espectacles possiblement única al continent europeu. Els festivals d’estiu són un gran actiu cultural i econòmic del país, i un gran atractiu tant per al públic autòcton com per a les legions de turistes que ens visiten cada estiu i que esperen alguna cosa més que sol, platja i gastronomia. La carta dels nostres festivals és una autèntica exquisidesa, amb plats nacionals i internacionals per a tots els gustos.