Canals

Les revolucions arriben a casa

La revolució verda, la revolució feminista i la revolució d’identitat marquen la simbologia i els valors de l’urbanisme i l’habitatge a l’Europa del segle XXI

Amb la intel·ligència artificial és inevitable la introducció de la tecnologia aplicada a l’habitatge
Les regulacions volen frenar l’augment excessiu dels preus i assegurar un accés més equitatiu a l’habitatge L’ús de la fusta com a material per a la construcció contribueix a recuperar la gestió de boscos i prevenir incendis
El sector de l’habitatge a Europa ha experimentat canvis de tendència en els últims anys. L’increment de preus ha marcat l’aparició de nous models de vida

Fins fa uns dies el Palau Robert aco­llia l’expo­sició Somia la ciu­tat, una ini­ci­a­tiva que va sor­gir de l’època post­pandèmica amb l’objec­tiu de difon­dre les idees d’arqui­tec­tes i urba­nis­tes sobre les tendències euro­pees res­pecte a l’habi­tatge i l’urba­nisme que defi­nirà el futur de les nos­tres ciu­tats.

Les múlti­ples ini­ci­a­ti­ves que arqui­tec­tes i urba­nis­tes estan duent a terme van tro­bar al Palau Robert un espai on mos­trar-se en ambi­ents no espe­ci­a­lit­zats. Ima­gi­nar el futur és el pri­mer pas per donar-li forma i, per això, l’expo­sició va néixer d’una pre­missa molt clara: inten­tar ofe­rir imat­ges que aju­din a ima­gi­nar un futur urbà millor, des­ter­rant tot pes­si­misme amb la idea de gua­nyar o tor­nar a donar forma al futur. És a par­tir d’aquesta pre­missa que es crea el dis­curs expo­si­tiu: en el pas­sat, les suc­ces­si­ves gene­ra­ci­ons han estat capa­ces d’ima­gi­nar o somiar futurs urbans, ciu­tats ima­gi­na­des i somi­a­des sobre la base del sis­tema de valors vigent en cada gene­ració. Avui, mal­grat les greus cri­sis que ens afec­ten, sor­gei­xen valors inne­ga­bles entre les noves gene­ra­ci­ons. Aquests valors se sin­te­tit­zen en tres revo­lu­ci­ons que són les tres sales que ocu­pava l’expo­sició: una revo­lució verda, una revo­lució digi­tal i una revo­lució en la iden­ti­tat (gènere, femi­nisme, inclusió).

El sec­tor de l’habi­tatge a Europa ha expe­ri­men­tat mar­cats can­vis de tendència en els últims anys. L’incre­ment del preu de l’habi­tatge, en mol­tes ciu­tats euro­pees, espe­ci­al­ment les prin­ci­pals capi­tals i les àrees metro­po­li­ta­nes, és un dels fac­tors que han mar­cat l’apa­rició de nous models de vida. El cost de l’habi­tatge i la manca de segu­re­tat en el mer­cat labo­ral han obli­gat, sobre­tot els joves i les per­so­nes amb sous més bai­xos, a bus­car solu­ci­ons a un pro­blema comú: l’accés a un habi­tatge digne.

Aquest con­text ha ali­men­tat nous models de vida que deter­mi­nen com són les reha­bi­li­ta­ci­ons d’habi­tat­ges antics però també la cons­trucció dels de nova planta. En alguns països euro­peus les admi­nis­tra­ci­ons han optat per la regu­lació de preus mit­jançant la cons­trucció pública d’habi­tatge, que a més de regu­lar els preus del mer­cat també ha permès intro­duir nous cri­te­ris de cons­trucció i reha­bi­li­tació, tenint en compte cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat i nous models de vida. Les regu­la­ci­ons tenen l’objec­tiu de fre­nar l’aug­ment exces­siu dels preus del llo­guer o venda i asse­gu­rar un accés més equi­ta­tiu a l’habi­tatge, però les ini­ci­a­ti­ves en aquest sen­tit s’han basat a adap­tar els nous habi­tat­ges a la tendència dels allot­ja­ments com­par­tits i la des­a­pa­rició dels cri­te­ris sexis­tes, mit­jançant la cre­ació d’espais poli­va­lents i mul­ti­fun­ci­o­nals, pràctics i oberts.

En alguns països, la solució de pro­pi­e­ta­ris i llo­ga­ters, arran de l’incre­ment de preus, ha estat una aposta deci­dida pel model de coa­llot­ja­ment (coli­ving) o coha­bi­tatge (cohou­sing), que ofe­reix als resi­dents espais com­par­tits i ser­veis comuns, per fomen­tar la comu­ni­tat i la interacció social, com a res­posta al con­text econòmic. Aquest model, apli­cat de manera pio­nera en ciu­tats com Ams­ter­dam o Copen­ha­guen, ha tin­gut un gran èxit en altres ciu­tats del nord d’Europa, però en els últims anys està aga­fant força també a Cata­lu­nya. I si bé al prin­cipi era un model apli­cat sobre­tot entre la gent jove, s’està gene­ra­lit­zant cada vegada més entre grups de població més gran. Per­so­nes sense pare­lla opten per com­par­tir espais com una solució per evi­tar la sole­dat i, alhora, aba­ra­tir els cos­tos de l’habi­tatge. Aquest model també és una solució per a les per­so­nes afec­ta­des per la reducció de sous o la pre­ca­ri­e­tat labo­ral.

Sos­te­ni­bi­li­tat

D’altra banda, la crei­xent consciència sobre la importància de la sos­te­ni­bi­li­tat i l’eficiència energètica en el sec­tor de l’habi­tatge ha impul­sat solu­ci­ons ver­des i sos­te­ni­bles en la cons­trucció i la reno­vació, amb ini­ci­a­ti­ves com l’ús de mate­ri­als ecològics, de pro­xi­mi­tat o pro­vi­nents de línies de pro­ducció cir­cu­lar, la ins­tal·lació de sis­te­mes d’ener­gia reno­va­ble i la millora de l’aïlla­ment tèrmic per fer front a les tem­pe­ra­tu­res extre­mes gene­ra­des pel canvi climàtic.

Ciu­tats intel·ligents, cases intel·ligents

En ple segle XXI i amb la intro­ducció de la intel·ligència arti­fi­cial en les nos­tres vides, és ine­vi­ta­ble apro­var les como­di­tats que la tec­no­lo­gia apli­cada a l’habi­tatge pot ofe­rir. La domòtica, els sis­te­mes intel·ligents de segu­re­tat i els dis­po­si­tius con­nec­tats per faci­li­tar la vida i millo­rar l’eficiència dels habi­tat­ges gua­nyen espai cada dia a les cases. La robòtica ha introduït alguns dels avan­tat­ges que només uns anys enrere for­ma­ven part de la ima­gi­nació. En els últims anys, la intro­ducció de sen­sors i meca­nis­mes de con­trol de la des­pesa energètica i apro­fi­ta­ment de l’aigua fa pos­si­ble pro­jec­tar habi­tat­ges més efi­ci­ents. Tan­ma­teix els nous models cons­truc­tius han permès als arqui­tec­tes pro­jec­tar habi­tat­ges que sovint redu­ei­xen fins a zero l’ús de cale­facció els mesos freds o d’aire con­di­ci­o­nat a l’estiu. Les noves tendències també incor­po­ren mate­ri­als nobles, natu­rals i reci­clats i eli­mi­nen els plàstics o altres mate­ri­als pro­vi­nents del petroli de les estruc­tu­res cons­truc­ti­ves.

De fet, ja s’ha començat a recu­pe­rar a Cata­lu­nya una tendència que al nord d’Europa no s’ha per­dut mai, que és l’ús de la fusta en l’estruc­tura dels edi­fi­cis. L’ús de la fusta com a mate­rial per a la cons­trucció com­porta recu­pe­rar la gestió de bos­cos i, per tant, garan­tir acci­ons de pre­venció de grans incen­dis fores­tals, i con­tri­buir a fre­nar el canvi climàtic. A més, els habi­tat­ges també intro­du­ei­xen la fusta com un ele­ment impor­tant en estruc­tu­res i reves­ti­ments, junt amb altres mate­ri­als nobles per a la cons­trucció d’habi­tat­ges cada vegada més ecològics, més sos­te­ni­bles i més inclu­sius.

Companyia artificial

La irrupció de la intel·ligència artificial a les cases ens ha portat a canviar la nostra actitud a la llar. Si l’Alexa ens encén el llum, ens connecta i desconnecta l’alarma i ens posa música quan necessitem aixecar l’ànim, sense adonar-nos-en ens genera un vincle emocional amb una companyia artificial. L’Alexa, com a mostra de l’aplicació domèstica de la intel·ligència artificial, ens fa la vida més fàcil. I com que ens agrada la companyia, li demanem més coses: “Explica’m un acudit”, “Canta’m una cançó”... “Sorprèn-me!” D’entrada, ens omple i ens agrada, però, a la llarga, els acudits es repeteixen i les cançons també. L’efecte sorpresa s’aparca i la companyia artificial es comença a veure com el que és. I es perd l’interès. L’Alexa ja no és el que era. Però això no nega que la tecnologia avança i que la domòtica és un camp infinit on podem guanyar una veritable qualitat de vida.

Habitatges feministes i corresponsables

Aplicar la perspectiva de gènere a l’hora de decidir com serà una casa obliga a canviar la mirada tradicional respecte als espais. Si, tradicionalment, el menjador era l’espai més important de la casa i hi havia una habitació més gran que les altres, fins i tot amb lavabo incorporat, ara es busca una equivalència de mides en les habitacions i menjadors oberts a la cuina per reduir l’aïllament de la persona que prepara el menjar. La rentadora i el rentaplats s’integren també en espais comuns i desapareixen les zones aïllades per a les habitacions de la planxa, la gestió de la roba o la neteja.

Els espais comunitaris compartits i l’equilibri ajuden a garantir cases més harmòniques amb els nous models de vida. El teletreball ha arribat per quedar-se; la dona ja no es queda a casa quan l’home se’n va a treballar, sinó que els dos comparteixen models flexibles, i la corresponsabilitat respecte a la família i la casa cobren protagonisme en unes cases més feministes per ser més igualitàries.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.