Més sostenibles
Les tendències actuals confirmen la necessitat de reduir la despesa energètica i les emissions de CO2 a més de donar valor als recursos naturals finits
En un context en què la crisi climàtica ens ha obligat a atendre les noves necessitats de l’entorn i en què la guerra ha provocat un increment considerable del preu dels combustibles, cada dia hi ha més persones que pugen al carro de les energies renovables. Si uns anys enrere l’Estat havia arribat a plantejar l’impost al sol per evitar la desconnexió dels particulars de la dependència respecte a les companyies elèctriques, ara són aquestes mateixes companyies les que persegueixen els seus clients i els dels altres per oferir-los productes relacionats amb la instal·lació de plaques solars, arribant a comprar els excedents dels seus clients i donant valor a la generació d’energia verda. Evidentment, la guerra d’Ucraïna i les afectacions de les decisions russes respecte a la venda de gas a Europa han estat un factor importantíssim en el llançament al mercat de les noves comunitats energètiques i l’impuls del mercat fotovoltaic. Les subvencions estatals i els fons Next Generation de la UE han estat clau també per acabar d’incentivar un mercat que altrament hauria fet el mateix camí però d’una manera molt més pausada. Aquestes circumstàncies, juntament amb els nous patrons de construcció, han afavorit la demanda d’edificis energèticament eficients. Això implica l’ús de materials de construcció sostenibles, com aïllaments tèrmics, finestres de baixa emissivitat, sistemes d’il·luminació eficients, aparells electrodomèstics de baix consum, etcètera. Aquestes són algunes de les tendències que actualment hi ha al mercat. També s’estan utilitzant tecnologies com les plaques solars per generar electricitat renovable.
La construcció d’edificis amb demanda energètica molt baixa, a més de generar estalvi per al propietari, també permet reduir notablement les emissions de CO2. Aquests edificis estan dissenyats per aprofitar al màxim la calor del sol i l’eficiència de les seves cobertes. D’altra banda, la construcció neta en carboni se centra a reduir a zero les emissions de carboni produïdes durant l’edificació i vida útil de l’immoble, mitjançant l’ús de tecnologies i pràctiques de construcció sostenibles.
Materials sostenibles
En els últims anys, hi ha una creixent demanda de materials de construcció sostenibles i ecològics. Això inclou l’ús de fustes certificades, materials reciclats, com el vidre reciclat o els panells de fibra de fusta, i materials de baixa emissió de CO2, com el formigó de baixa empremta de carboni o el ciment geopolimèric. També s’està popularitzant l’ús de materials naturals, com la palla o el fang, per a la construcció d’edificis sostenibles.
La gestió de l’aigua i els residus també tenen un paper cabdal per garantir la sostenibilitat de l’edifici. Actualment, s’estan implementant sistemes de recollida d’aigües pluvials, sistemes de reutilització d’aigua i sistemes d’estalvi d’aigua en banys i cuines. A més, es promou la recollida selectiva de residus i el reciclatge amb una reserva d’espais per garantir la separació còmoda dels residus, així com l’ús de materials reciclats en el procés de construcció dels habitatges.
Tota la consciència sobre la necessària sostenibilitat i el respecte per l’entorn es tradueix en la instal·lació de jardins i terrasses verdes, així com jardins verticals, que remarquen la importància dels espais verds als habitatges. La incorporació de jardins verticals, terrasses verdes i cobertes vegetals ajuda a millorar la qualitat de l’aire, a aïllar l’edifici, a reduir l’escalfament urbà i a proporcionar espais agradables per als residents. I milloren el paisatge urbà garantint espais agradables i relaxants on viure-hi.
D’altra banda, amb la inclusió de les cases prefabricades com un nou model de construcció que cal tenir en compte, s’introdueixen alguns factors en el context en què es mou el sector. La selecció de materials i els processos de fabricació són elements que cal tenir en compte per garantir que les cases prefabricades són sostenibles i molt eficients, a més de garantir un gran respecte per l’entorn.
Certificació Passivhaus
La certificació Passivhaus prové dels països del centre i el nord d’Europa. La casa Passivhaus té un consum molt baix d’energia en calefacció i refrigeració. En el cas de Passivhaus a l’Estat espanyol, i ja que aquest país té un clima menys sever, es podria arribar a una millora del 60% respecte al consum estàndard d’un edifici nou, i així s’aconseguiria la classificació energètica de classe A.
El primer edifici construït amb l’estàndard Passivhaus va ser a Darmstadt, a Alemanya, l’any 1990, i va ser ocupat els anys següents. El setembre del 1996 el Passivhaus-Institut va ser fundat a Darmstadt amb l’objectiu de promoure i controlar aquest estàndard. S’estima que s’han construït milers de cases amb l’estàndard Passivhaus, moltes a Alemanya i a Àustria.
Un habitatge que compleixi aquest estàndard s’estima que reduirà un 90% la demanda d’energia en calefacció. Aquest desenvolupament només va ser possible després de desenvolupar sistemes de ventilació i vidriats d’alta eficiència energètica.