Com escapar de les urpes de la bèstia
El llibre del Beatus mostra tot el muntatge apocalíptic de finals del primer mil·lenni, quan la fi del món era a tocar
-
Quedava poc temps per al judici final, i els pecadors que no es penedissin a temps serien llançats al foc etern, tal com se’ns mostra en la imatge del costat. EL PUNTAVUI LA FOTO D’AQUESTA PLANA FA REFERÈNCIA ALS AFORTUNATS QUE ACONSEGUIRAN ESCAPAR DE LES URPES DELS SICARIS DEL MALIGNE, PER ARRIBAR AL CEL, ON ELS ESPERA LA GLÒRIA. AL LLIBRE HI TROBEM UN COMPENDI DE ZOOLOGIA FANTÀSTICA AMB LES MÉS INCREÏBLES COMBINACIONS. CURIOSAMENT QUAN ES TRACTA DE BOTÀNICA LES REPRESENTACIONS SÓN TOTALMENT REALISTES EL PUNTAVUI. -
LA FOTO D’AQUESTA PLANA FA REFERÈNCIA ALS AFORTUNATS QUE ACONSEGUIRAN ESCAPAR DE LES URPES DELS SICARIS DEL MALIGNE, PER ARRIBAR AL CEL, ON ELS ESPERA LA GLÒRIA. AL LLIBRE HI TROBEM UN COMPENDI DE ZOOLOGIA FANTÀSTICA AMB LES MÉS INCREÏBLES COMBINACIONS. CURIOSAMENT QUAN ES TRACTA DE BOTÀNICA LES REPRESENTACIONS SÓN TOTALMENT REALISTES . EL PUNTAVUI.
Es tracta d’uns comentaris al llibre de l’Apocalipsi de sant Joan, fets pel religiós Beat de Liébana amb motiu d’unes picabaralles teològiques amb el bisbe de Toledo, Elipand.
El llibre ens endinsa en un món fantàstic, ple de monstres esgarrifosos i d’imatges de corprenedora grandesa. La fi del món, els darrers esforços de la humanitat per salvar-se, pecadors enfrontats amb la lluita final entre el Bé i el Mal, entre Déu i els seus àngels, i el Dimoni i els seus sicaris. Els autors de les il·lustracions, el frare Emeteri i la monja Eude, tenien models de versions anteriors del Beatus, però la seva imaginació creadora va enriquir la còpia. Van saber representar, a vegades de forma ingènuament literal, les atrevides metàfores de l’evangelista. Els dos monstres més característics són el Drac i la Bèstia, les forces malignes de l’infern i I’Anticrist. Emeteri i Eude van pintar un recargolat Drac amb llarg cos de serp i set caps que surten a vegades tots junts del coll i a vegades de qualsevol part del rèptil.
La Bèstia, amb cos de quadrúpede, té també set caps i deu banyes que surten totes del cap central, o repartides irregularment entre els altres set.
Hi ha de tot en el ram de la zoologia fantàstica: immenses granotes que surten de les boques del Drac i de la Bèstia, dimonis negres amb urpes inquietants, felins amb quatre caps, altres amb un sol cap i deu banyes i un petit caparró d’home al capdamunt i, com a detall al peu d’una pàgina, un tritó (una mena de lleó amb cua de peix) i un estrany cavall que en comptes de cap té una gran mà.
Els condemnats són llançats a l’infern; el dimoni vençut, lligat de mans i peus, a punt de coure. Multituds amb palmes adorant l’Anyell místic; àngels amb trompetes i espases, el sol i la lluna enfosquits al mig de radiants estrelles; la Gran Bandarra de Babilònia, amb una copa d’or i enfilada a la Bèstia. No sabem quin tipus de droga prenien els monjos de l’època, però van aconseguir plasmar tots els horrors de l’apocalipsi que estava per arribar per als ulls dels que no sabien llegui. Al final del llibre apareixen el nom del patró, l’abat Dominicus, i la data exacta de la seva edició, 6 de juliol del 975; el nom de l’escriba, prevere Sènior, i els noms dels seus dos il·lustradors: “pintora Ende i servent de Déu” i “monjo Emeteri i prevere”.