Ens ha deixat en Joan Blanquera

Dilluns el seu fill Joan em telefonà per dir-me que el seu pare ens havia deixat. Vaig quedar-me glaçat i sense paraules, ja que no feia ni quinze dies encara que havíem parlat. Què podem dir d’en Joan futbolísticament? Que va ser un gran davanter centre que als seus inicis amb tan sols 19 anys jugava a segona divisió amb el Girona, va ser traspassat al Barça l’any següent i es va convertir, així, en el primer jugador de Santa Coloma de Farners que va jugar en la primera divisió amb el Club Deportiu Condal de Barcelona, segon equip del Barça, tot i que una greu lesió el va tenir apartat de poder jugar durant una llarga temporada. Més endavant va jugar en el Múrcia, el Còrdova, el Cartagena i el Llevant: tots, equips de segona divisió nacional. El colofó de la seva llarga carrera futbolística va ser com a entrenador de diversos equips de la província de Girona. De la seva trajectòria com a jugador i entrenador se’n podria escriure un llibre ple d’anècdotes viscudes. Crec que tant tu, Joan, com l’amic comú Xavi Agustí heu sigut dos autèntics fenòmens en el món del futbol gironí i a la vegada dos grans amics.

Les tertúlies i xerrades amb la colla d’amics al bar Sant Martí i més endavant a Can Pinxo són inoblidables. Has estat sempre una gran persona i amic de tots i amb tu el “xou” era garantit.

És un tòpic dir que quan una persona es mor el trobarem a faltar, és cert, però la teva absència no la podrem substituir. Avui tots els teus amics estem molt tristos i ens costa acceptar el desenllaç. A la teva esposa, Joana; als teus dos fills, Joan i Pepe, i als teus germans, Pepe i Farners: rebeu el més sentit condol de tota la colla d’amics.

Una forta abraçada a tots.