Mor el claretià Jaume Sidera, autor de la traducció més popular del Nou Testament

El missioner i pare claretià Jaume Sidera i Plana, reconegut biblista, va morir dimecres als 94 anys a Lleida. Formava part d’una llarga família de religiosos, molts d’ells pràcticament centenaris: el seu germà Joan, també claretià (1918-2018), una religiosa, oncles i tietes. Té un altre germà més petit, en Vicenç. També és claretià a l’Amèrica Llatina. Encara no ha arribat als 90.

El bagatge de Sidera durant més de sis dècades com a traductor i intel·lectual a Catalunya l’ha convertit en un religiós de referència fora també de la congregació claretiana, on se l’ha considerat sempre una eminència en el seu camp. La seva principal contribució, que no única, com a biblista i traductor va ser la publicació el 1978 de la traducció catalana més popular del Nou Testament, que va completar amb la col·laboració de Pere Franquesa (1922-2007) i Ramon Caralt (1939-2020) i l’assessorament d’Ignasi Ricart (1941-2021). Se n’han fet una vintena d’edicions i s’han venut més de mig milió d’exemplars.

L’antic company claretià Josep Maria Alentà admet la rellevància de l’obra, que el mateix Sidera va anar revisant en les diferents edicions. “La traducció la va fer de l’original grec. Em deia que tenia set o vuit bíblies en obertes en diferents llengües europees per trobar la paraula més adient. però el més important és el llenguatge popular amb el qual la va escriure per fer-la accessible a tothom.”

Alentà recorda que Sidera, nascut a la Cellera de Ter, va usar fins i tot expressions “gironines” perquè tot i que ell va fer la seva carrera lluny del seu poble estava molt orgullós dels seus orígens. “Hi surten paraules com ‘buidaampolles‘ o ‘‘durícies al cervell’.” ”Si bé –hi afegeix– no tothom hi estava d’acord amb aquesta traducció a l’hora de comprar un Nou Testament assequible compraven el seu.”

Sidera, mestre de grec i que en els últims anys fins i tot estava aprenent hebreu amb d’altres companys, va traduir altres textos religiosos a la col·lecció “Clàssics del Cristianisme”, a més d’alguns llibres grecs de l’Antic Testament a la Bíblia Catalana Interconfessional. Va escriure una biografia extensa en tres volums del cofundador Josep Xifré, una d’Òscar Romero, bisbe assassinat al Salvador i posteriorment canonitzat, i també va investigar i escriure sobre els 51 claretians màrtirs de Barbastre durant la Guerra Civil.

Per als claretians la paraula “missioner” s’associa a la difusió de la paraula de Déu per tots els mitjans possibles (predicada, escrita i viscuda). D’aquí s’entén la seva voluntat per traduir i deixar constància del Nou Testament per a les futures generacions en la seva pròpia llengua.

Va fer alguna estada a Amèrica però la major part de la seva carrera la va fer a Catalunya i l’Aragó. Quan encara les províncies claretianes de Catalunya i l’Aragó estaven unides, va estudiar a Barbastre abans de fer-ho a Valls i ser ordenat sacerdot a Barcelona el 1954. Va tenir diversos càrrecs en el govern provincial de Catalunya i va estar a diverses comunitats: Montgat, Barcelona, i últimament a Lleida des d’on va escriure a la premsa local una contundent carta al bisbe de Barbastre-Montsó considerant l’apropiació de les obres d’art religioses del Museu Diocesià de Lleida com un “robatori legal”. No va tenir resposta.

“Gràcies al pare Jaume, un treballador incansable en el seu camp de les llengües clàssiques va sorgir una revista com Palestra Llatina (amb la col·laboració dels claretians Mir i Pere Codina) dedicada als infants”, recorda Alentà. “ A banda de la seva formació religiosa també va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Era considerat un bon predicador i fa pocs mesos l’editorial Claret va publicar les homilies del cicle actual. “Era un home bo, bon conservador, agradable, missioner incansable i amb una gran humilitat, tot i els seus amplis coneixements i el bagatge que portava a sobre”, resumeix Alentà, que va conviure amb ell a les comunitats de Montgat i de Llúria, on també va rebre classes de grec.

El funeral se celebrarà aquest divendres, 5 de gener, a la parròquia de Sant Antoni Maria Claret, al barri de Balàfia de Lleida.