Necrològiques

Societat

Françoise Bornet, de París a l’eternitat

Mor als 93 anys l’actriu francesa captada en la famosa fotografia de Robert Doisneau el 1950

L’actriu francesa Françoise Bornet va morir, segons va avançar Le Parisien el dia de Nadal, als 93 anys, però en feia molts que havia passat a l’eternitat, just el dia que el fotògraf Robert Doisneau la va capturar en una imatge que va passar a la història. Bornet tenia només 20 anys en aquella primavera del 1950, en plena postguerra, quan Doisneau (1912-1994) va captar en blanc i negre un dels petons més coneguts del segle XX, el que va protagonitzar amb la seva parella, Jacques Corteaux, que com ella era estudiant d’art dramàtic. En aquell moment passejaven per un dels indrets més emblemàtics de la capital francesa, al costat de l’ajuntament.

Aquella simbòlica imatge confirmava la idea preestablerta per molts, sobretot a l’estranger, que la ciutat no només era la capital de França, sinó també de l’amor, un concepte que el cinema de Hollywood ha explotat durant dècades.

La prestigiosa revista de Nova York Life havia encarregat a Doisneau un reportatge precisament sobre els enamorats a París en una època encara de grans dificultats econòmiques i en plena reconstrucció. En un primer moment la fotografia no va tenir més transcendència que un treball d’encàrrec, però va acabar esdevenint tot un símbol a partir dels anys vuitanta. En aquells moments l’auge d’un sector del màrqueting turístic tan rellevant com el de les postals, els pòsters i les tasses va propiciar que el petó es fes viral en uns temps en què les xarxes socials no existien encara ni en la imaginació de cap informàtic. Turistes d’arreu van comprar productes amb el conegut petó i el van portar a arreu del planeta.

Amb l’explotació comercial de la imatge Bornet, que es veia a ella mateixa en molts productes comercials cada vegada que passejava sobretot per Notre Dame, va reclamar el 1993 un percentatge per la reproducció del conegut petó. La justícia, amb tot, no li va concedir la comissió que demanava amb l’argument que la seva cara no es reconeixia amb claredat perquè estava tapada per la cara del seu amant.

Poc després d’aquella imatge Bornet i Corteaux, com sol passar en aquestes relacions universitàries, es va trencar. La jove estudiant va continuar en el teatre. En els escenaris va interpretar obres dirigides per François Périer i Pierre Brasseu fins que acabaria coneixent l’amor de la seva vida, el realitzador Alain Bornet, de la qual agafaria el cognom, ja que de soltera sempre va ser coneguda com a Françoise Derbal.

L’actriu també provaria fortuna en el cinema. El film més conegut en què va aparèixer va ser Les grandes familles, de Jean Gabin.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia