Mor als 96 anys Evel·lí Campsolinas, històric alcalde de Tortellà i músic de la Meravella

El músic Evel·lí Camp­so­li­nas i Jua­nola, que va ser alcalde de Tor­tellà del 1983 al 2003, ha mort als 96 anys. Va ser cone­gut també per la seva faceta de músic ja que va ser mem­bre de l’Orques­tra Mera­ve­lla en l’etapa més glo­ri­osa del grup gironí, quan va fer gires per tot Europa. Tocava el tible (cobla), el saxo (ball) i la flauta (orques­tra). També va ser músic en les cobles i orques­tres La Nova de Tor­tellà, la Prin­ci­pal del Vallès, la Prin­ci­pal de Girona i la Prin­ci­pal de Banyo­les abans de fer el “salt” a la Cham­pi­ons, la Mera­ve­lla, el 1956. S’hi va estar 38 anys fins a la seva jubi­lació.

La Mera­ve­lla ha publi­cat una nota en què reco­neix que Camp­so­li­nas, a qui ano­mena “l’esti­mat Vèliu”, va ser un històric del grup: “Una per­sona entra­nya­ble, un músic i com­pany excel·lent que va aju­dar a con­ti­nuar amb el bon camí de l ‘orques­tra amb la seva pro­fes­si­o­na­li­tat i per­so­na­li­tat. Vèliu et tro­ba­rem a fal­tar, bon viatge amic…”

L’actual alcalde de Tor­tellà, Josep Reig, recorda que Camp­so­li­nas, que lide­rava en aquells anys les llis­tes de Con­vergència al cap­da­vant de l’Ajun­ta­ment, també va fer algu­nes actu­a­ci­ons des­ta­ca­des, tot i que en aquell moment els muni­ci­pis tenien una capa­ci­tat d’actu­ació molt limi­tada. “Va aca­bar les obres de l’aigua que havia començat en Joa­quim Serra; va remo­de­lar la plaça del Mer­cat i va urba­nit­zar l’entrada del poble fent l’avin­guda Dipu­tació i el parc Can San­taló.” “El prin­ci­pal pro­blema que tenia era com­bi­nar la pro­fessió de músic, els con­certs i les gires amb la seva acti­vi­tat com alcalde. A mi ja m’ho deia, no t’hi esti­guis tants anys com jo”, asse­nyala el bat­lle, que con­si­dera que Camp­so­li­nas és un dels músics icònics que ha donat una vila mar­cada pre­ci­sa­ment per aquesta acti­vi­tat. “Aquí va néixer, a banda de la Prin­ci­pal de Tor­tellà una orques­tra tan lle­gendària com la Marimba”, afe­geix Reig, que­també és músic i, de fet, pre­si­dent de Musi­cat.

“Tor­tellà, com Cassà, va esde­ve­nir poble de músics perquè tam­poc hi havia mol­tes famílies de pagès, més aviat eren famílies d’arte­sans”, pre­cisa l’alcalde. El mateix Camp­so­li­nas recor­dava en una entre­vista a “Fer de músic” que havia començat de petit al poble apre­nent sol­feig i que va que­dar parat perquè en poques set­ma­nes ja li van dir per mun­tar una orques­tra i que havia d’apren­dre a tocar el tible en unes set­ma­nes dies. Poc després ja el van tru­car de Saba­dell per anar a la Prin­ci­pal del Vallès.

“Era una per­sona molt xer­raire, me’l tro­bava molts cops al cen­tre de dia i parlàvem de tot, li agra­dava expli­car bata­lle­tes de quan era músic i coses de l’Ajun­ta­ment, era una per­sona molt entra­nya­ble”, admet Reig.

Un altre dels seus grans amics i antics com­panys d’orques­tra a la Mera­ve­lla, el cas­sa­nenc Antoni Mas, el defi­neix com un home “diver­tidíssim”. “Vaig escriure un lli­bre sobre anècdo­tes de músics i la majo­ria eren d’ell; era molt trem­pat, podies comp­tar amb ell per qual­se­vol cosa i era, això també un dis­cu­ti­dor nat.” “També era un peri­quito dels que no hi ha, com jo però mul­ti­pli­cat per deu. Anava a tots els par­tits, fos­sin on fos­sin. Només si estava sobre un esce­nari tocant no ho feia. El recordo aga­fant el cotxe per anar a veure un Valla­do­lid-Espa­nyol que el feien per tele­visió. Va aca­bar 0-0 i es va dei­xar la gavar­dina a casa. Va tor­nar ben fotut. Els músics li fèiem molta broma amb aquesta dèria seva.”