CULTURA
Mor Mary Weiss, líder de ‘The Shangri-Las’, grup femení que va rivalitzar amb els Beatles
Van publicar grans èxits als anys seixanta, el més conegut “Leader of the pack”
-
Weiss, al davant, amb les seves companyes, en una imatge promocional. -
VÍDEO: "Leader of the pack"
La cantant Mary Weiss, líder de les llegendàries The Shangri-Las, va morir diumenge als 75 anys. Ho va confirmar el segell discogràfic Norton Records, que va publicar l’últim disc en solitari de Weiss, “Dangerous Game” (2007). Va ser un dels primers grups femenins de pop i rock que van triomfar al seu país plantant cara en les llistes d’èxits als intocables Beatles.
La intèrpret de Queens (Nova York) va lila coneguda banda femenina en què també hi eren Betty Weiss, la seva germana, que ara té 77 anys, i les bessones, Marge i Mary Ann Ganser. El seu èxit més reconegut va ser “Leader of the Pack”, número 1 a les llistes del seu país, però van triomfar amb altres cançons immortals, com “Remember (Walking in the sand)” –versionada per Aerosmith– i “Give him a great big kiss”. Weiss tenia 15 anys quan el grup va començar a ser reconegut a tot el país. Això va obligar el seu pare a signar el primer contracte discogràfic. En la primera versió de “Remember (walking in the sand)”, composada per George Morton, hi apareixia com a músic de sessió Billy Joel, que acabaria essent un de les grans estrelles del rock dels EUA als anys setanta.
El grup es va formar el 1963 a la seva escola i des del primer moment Mary Weiss, per la seva veu i el seu caràcter, va convertir-se en la líder d’una formació que competia en aquells moments amb tots els grups femenins que van sorgir del segell de la Motown a Detroit i altres grups femenins, a banda de la coneguda “british invasion”.
Després de fer gires en instituts i de participara en diferents concursos, el productor Artie Ripp va aconseguir que gravessin el seu primer disc el 1964. Mary Weiss era la primera veu en gairebé totes les cançons. Mary Ann Ganser va morir el 1970 a causa d’una sobredosis i la seva germana Marge, el 1996.
Se les va considerar un grup rebel dins l’escenari del pop d’aquells anys per la seva imatge i també per la producció de “Leader of the pack”, que va combinar la melodia amb soroll de motos i de vidres trencats. En el seu millor moment, entre el 1964 i el 1965, van tocar amb els Beatles, els Rolling Stones, els Drifters i James Brown. Betty Weiss va deixar el grup, que es va convertir en un trio durant uns mesos.
Després d’uns anys sense èxits el grup es va separar el 1968 deixant un llegat de cançons que amb els anys han esdevingut mítiques i que han influït diverses generacions de músics de tot el món. “Leader of the pack”, de fet, va entrar en el Saló de la Fama del Rock & Roll del 2019.