Necrològiques

CULTURA

Mor Norman Jewison, el director que es va atrevir a denunciar el racisme sitèmic als EUA

El canadenc va filmar la coneguda ‘En el calor de la nit’, que va guanyar cinc premis Oscar

El cineasta canadenc Norman Jewison (Toronto, 1926), popular per films com “En la calor de la nit” i “Jesucrist superstar”, va morir dissabte al seu domicili de Los Angeles als 97 anys, segons han confirmat mitjans dels EUA. Es va graduar a la Universitat de Toronto i posteriorment, als anys cinquanta, va fer un viatge al sud dels EUA que va marcar la seva trajectòria ja que va ser testimoni del racisme social i institucional que patien els negres en aquells estats.

Jewison, un director eclèctic al qual no espantava cap repte, va completar una trajectòria formidable amb altres pel·lícules que van passar a la història com ara “El violinista a la teulada” (1971), “Rollerball” (1975) i “Encís de lluna” (1987), considerada una de les millors comèdies romàntiques de la història i que va catapultar encara més la fama de la cantant Cher, que es va endur l’Oscar per la seva interpretació.

Tot i que Jewison no es va endur cap estatueta a casa va ser clau perquè “En el calor de la nit” en guanyés cinc, entre les quals el de millor pel·lícula. L’obra, amb Sidney Poitier brillant, va reflectir com poques altres fins aquell moment les tensions racials als EUA. Poitier, de fet, va esdevenir el primer actor afroamericà en guanyar un Oscar al millor actor.

El director canadenc, que es va donar a conèixer amb “El rei del joc” (1965), va dirigir una quarantena de films. Poca gent, més enllà dels cinèfils, apostarien que rere la càmera d’una cinta com “Agnès de Déu” hi havia la mateixa persona que el director d’una comèdia tan boja com “Que venen els russos!” (1967), amb la qual Alan Arkin va guanyar l’Oscar al millor actor.

Un dels últims films de Jewison va ser “Huracà sobre l’illa” (1999) , basada en la història del recordat boxejador Robin “Hurricane” Carter, que es va passar gairebé vint anys a la presó de forma injusta. El 1976 Bob Dylan ja li havia dedicat una de les seves cançons més conegudes. Denzel Washington, que va interpretar el condemnat, va triomfar plenament. Es va endur el Globus d’Or al millor actor dramàtic i l’Os de Plata al Festival de Berlín.

Jewison, que va ser quatre cops nominat a l’Oscar com a millor director, va ser finalment premiat amb el prestigiós guardó Irvin Thalbert, amb el qual el gremi de directors i l’Acadèmia reconeixen la trajectòria dels grans cineastes de Hollywood.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia