Necrològiques

CULTURA

Mor Norman Jewison, el director que es va atrevir a denunciar el racisme sitèmic als EUA

El canadenc va filmar la coneguda ‘En el calor de la nit’, que va guanyar cinc premis Oscar

El cine­asta cana­denc Nor­man Jewi­son (Toronto, 1926), popu­lar per films com “En la calor de la nit” i “Jesu­crist supers­tar”, va morir dis­sabte al seu domi­cili de Los Ange­les als 97 anys, segons han con­fir­mat mit­jans dels EUA. Es va gra­duar a la Uni­ver­si­tat de Toronto i poste­ri­or­ment, als anys cin­quanta, va fer un viatge al sud dels EUA que va mar­car la seva tra­jectòria ja que va ser tes­ti­moni del racisme social i ins­ti­tu­ci­o­nal que patien els negres en aquells estats.

Jewi­son, un direc­tor eclèctic al qual no espan­tava cap repte, va com­ple­tar una tra­jectòria for­mi­da­ble amb altres pel·lícules que van pas­sar a la història com ara “El vio­li­nista a la teu­lada” (1971), “Roller­ball” (1975) i “Encís de lluna” (1987), con­si­de­rada una de les millors comèdies romànti­ques de la història i que va cata­pul­tar encara més la fama de la can­tant Cher, que es va endur l’Oscar per la seva inter­pre­tació.

Tot i que Jewi­son no es va endur cap esta­tu­eta a casa va ser clau perquè “En el calor de la nit” en guanyés cinc, entre les quals el de millor pel·lícula. L’obra, amb Sid­ney Poi­tier bri­llant, va reflec­tir com poques altres fins aquell moment les ten­si­ons raci­als als EUA. Poi­tier, de fet, va esde­ve­nir el pri­mer actor afro­a­me­ricà en gua­nyar un Oscar al millor actor.

El direc­tor cana­denc, que es va donar a conèixer amb “El rei del joc” (1965), va diri­gir una qua­ran­tena de films. Poca gent, més enllà dels cinèfils, apos­ta­rien que rere la càmera d’una cinta com “Agnès de Déu” hi havia la mateixa per­sona que el direc­tor d’una comèdia tan boja com “Que venen els rus­sos!” (1967), amb la qual Alan Arkin va gua­nyar l’Oscar al millor actor.

Un dels últims films de Jewi­son va ser “Huracà sobre l’illa” (1999) , basada en la història del recor­dat boxe­ja­dor Robin “Hur­ri­cane” Car­ter, que es va pas­sar gai­rebé vint anys a la presó de forma injusta. El 1976 Bob Dylan ja li havia dedi­cat una de les seves cançons més cone­gu­des. Den­zel Was­hing­ton, que va inter­pre­tar el con­dem­nat, va tri­om­far ple­na­ment. Es va endur el Glo­bus d’Or al millor actor dramàtic i l’Os de Plata al Fes­ti­val de Berlín.

Jewi­son, que va ser qua­tre cops nomi­nat a l’Oscar com a millor direc­tor, va ser final­ment pre­miat amb el pres­tigiós guardó Irvin Thal­bert, amb el qual el gremi de direc­tors i l’Acadèmia reco­nei­xen la tra­jectòria dels grans cine­as­tes de Hollywood.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia