Jack Jennings, l’últim supervivent dels soldats que van fer el pont sobre el riu Kwai

Una de les millors pel·lícules que s’han fet mai sobre la Segona Guerra Mundial és El pont del riu Kwai (David Lean, 1957). El 1958, va guanyar set premis Oscar, entre què els de millor film i millor director. L’obra estava basada en la novel·la del mateix nom de l’escriptor francès Pierre Boulle, que va narrar, amb nombroses llicències dramàtiques i un punt de fantasia heroica, uns fets que una colla de presoners britànics van viure realment: la construcció en plena selva d’un pont de ferrocarril sobre el riu Kwai entre Birmània i Tailàndia, en plena ocupació japonesa. Boulle, popular també per El planeta dels simis, va guanyar l’Oscar al millor guió, que, en realitat, havien escrit Carl Foreman i Michael Wilson, que no van sortir en els crèdits perquè eren a la llista negra de McCarthy.

L’últim supervivent d’aquell grup de soldats, Jack Jennings, va morir fa uns dies als 104 anys. Se’l considerava un autèntic heroi de guerra i, fa uns anys, havia visitat amb alguns dels seus companys la zona exacta on es va construir el pont, que, posteriorment, els nord-americans destruirien, com passa en la pel·lícula, per evitar l’avenç de les tropes nipones.

Jennings, que vivia en una residència a Anglaterra, va tocar fins al final l’harmònica, recordant els temps en què entretenia els seus companys de regiment mentre eren presoners. Tant ell com els seus companys, gairebé tots britànics, van ser capturats quan Singapur va caure en mans dels japonesos. Es calcula que milers de soldats i civils van morir durant la construcció d’aquell pont i la via del tren.

La BBC ha explicat, aquesta setmana, que van fer presoner Jennings el 15 de febrer del 1942 i no el van alliberar fins l’agost del 1945. En tornar al seu país, es va casar i, durant dècades, va preferir no parlar de les seves experiències al camp de presoners japonès, fins que ho va abocar tot en un llibre de memòries, quan tenia 73 anys. Va viatjar quatre cops a Singapur i Tailàndia amb membres de la seva família per mostrar-los els diferents camps en què va estar tancat.

Fuster de formació, Jennings va modelar mentre estava tancat el seu propi joc d’escacs per jugar amb els seus companys, en unes condicions insuportables per a molts. Ho va explicar ell mateix al diari Mirror quan va fer cent anys. “Cada dia, morien com a mínim 15 dels nostres soldats per malària o còlera. Recordo estar assegut comptant només els dies que em quedaven de vida. No creia de cap manera que sortís d’allà viu.” “Quan em van agafar –hi afegia–, tenia 22 anys i com a molt menjava un petit bol d’arròs cada dia. Mai de la vida hauria arribat a imaginar que viuria cent anys i que tindria dona, filles i nets.”

Jennings va servir en el regiment Suffolk, que tenia l’objectiu d’evitar que Singapur caigués en mans dels japonesos, però, poc després de l’arribada al país, es van haver de rendir. Els més febles van quedar tancats i molts van ser obligats a treballar en la construcció del pont.