Matilde Hidalgo, pionera del vot femení

Avui fa 50 anys que ens va deixar Matilde Hidalgo Navarro de Procel, una metgessa, política i activista dels drets de la dona equatoriana. Va ser la primera dona a l’Amèrica Llatina a votar en unes eleccions nacionals i la primera equatoriana a obtenir un doctorat en medicina.

Nascuda a la ciutat de Loja l’any 1889, quan va morir el seu pare la seva mare va haver de treballar com a modista per mantenir-la a ella i sis germans més. Als 18 anys, amb l’ajuda d’un dels seus germans, va aconseguir matricular-se en batxillerat, que va acabar sis anys després. Es va convertir així en la primera dona equatoriana que ho aconseguia, malgrat nombroses resistències i el refús social en un medi considerablement conservador. Més endavant, va sol·licitar l’ingrés a la Facultat de Medicina de la Universitat Central de l’Equador de Quito, però va ser rebutjada. Això la va fer traslladar-se a Cuenca, al sud del país, on es va inscriure a la Universitat d’Azuay, després de dialogar amb el rector d’aquell moment, Honorato Vázquez. El 1919 va obtenir la llicenciatura i es va doctorar l’any 1921 a la Universitat Central. En tots dos casos va ser la primera dona equatoriana que ho aconseguia.

L’any següent, el 1922, es va casar amb l’advocat Fernando Procel i es van instal·lar a Machala, on va obrir una consulta. El 1924 va aconseguir que li acceptessin la seva inscripció al cens de votants i es va convertir d’aquesta manera en la primera dona d’Amèrica Llatina que participava en eleccions nacionals. El 1925 va ser la primera dona que va aconseguir ser elegida al consell cantonal, en aquest cas de Machala, del qual va ser vicepresidenta fins al 1936. A més, durant aquells anys també va participar en la fundació de la Creu Roja provincial i en la delegació de la Casa de la Cultura Equatoriana a la província de El Oro. Més endavant, el 1941, va ser elegida com a diputada pel Partit Liberal i es va convertir en la primera dona que entrava al Congrés Nacional. Al llarg de la seva vida, va alternar l’actuació pública amb els estudis i l’exercici de la medicina, així com la lluita pels drets de les dones. Va practicar la medicina a Guayaquil, fins que el 1949 va rebre una beca per estudiar pediatria, neurologia i dietètica a l’Argentina.

El 1965, quan tenia 67 anys, el govern de l’Equador li va atorgar la Medalla al Mèrit en el grau de Gran Oficial i, a petició de la Creu Roja de l’Equador, li va ser concedida la Medalla de Serveis l’any 1959. En honor seu s’han anomenat avingudes de les ciutats de Guayaquil, Cuenca, Quito i Lojai s’han creat els premis Matilde Hidalgo.