A reveure, Jordi Valls i Alabau

Jordi, has mar­xat. Dies enrere et deia que pot­ser seria la dar­rera vegada que parlàvem per telèfon per part meva. I em vas dir que pot­ser seria per part teva. Has tin­gut raó, has estat tu. Ja saps que la vida la tenim en mans divi­nes. Ho sento. Amb la imatge que t’han posat al diari per fer-te un bonic obi­tu­ari sem­bla que et tin­gui davant meu. És pre­ci­osa. En la meva, tot i que és més petita, estàs a casa. Vas entrar a la nos­tra vida quan et vas casar amb l’Anna de can Tei­xi­dor, casa reco­ne­guda per la seva qua­li­tat i renom. Moca­dors, bos­ses de mà, joies...

Tu, home inquiet, et vas anar fent amb tots els boti­guers d’aquell entorn tan bonic on jo vaig néixer. Venies sovint amb una boti­guera per fer un tas­tet i la petita xer­rada. Vau tenir dos fills que us han fet avis.

El dia del bateig dels gegants d’en Xavier Cugat, com a pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Boti­guers Ram­bla i Argen­te­ria, em vas fer el lliu­ra­ment d’una placa men­tre em feies de parai­gua perquè plo­via a bots i bar­rals. El teu fill petit va reci­tar un poema. Amb tu hi havia la Dolors de La Can­to­nada, botiga des­a­pa­re­guda, i ella també. També hi era el pre­si­dent de la Dipu­tació, el senyor Arnau, i el senyor Lladó, direc­tor de Giro­cen­tre, al cel sia.

Jordi, jo l’Anna la conec de jove. Ella anava a casa, la botiga de les seves ties, per aju­dar-les fins que s’hi va que­dar. Quan­tes coses hem vis­cut. Tu tens els teus orígens a Cervià, on has plan­tat les lla­vors de la vellesa. L’Anna em va dir que bai­xava a Girona sovint però pels nets el poble d’en Jordi també és el seu.

Estic con­tenta per totes les xer­ra­des que hem vis­cut i perquè als teus dar­rers anys has estat al teu poble amb la teva gent i ahir al mones­tir de Santa Maria de Cervià de Ter segur que tot el poble va emmu­dir per dir-te adeu. Recordo el dia del nos­tre tan­ca­ment. També em vas ofe­rir en nom dels boti­guers una bonica safata gra­vada.

Jordi, a reveure. Segur que tro­baràs ter­tu­li­ans allà on vagis. Digue’ls com està aquell barri teu tan esti­mat. Des­cansa en pau.