En record de Maria Carme Fernández Nogué, “Carmina”

Carmina, han estat tants anys de veïnes al centre, vivint aniversaris i fent bufar espelmes... Carmina, com la definiria? “La Carmen de les flors”, li deien al Trueta, on va treballar tants anys deixant ben nets i polits els quiròfans. Sabia pintar, va fer un munt de quadres, i també era hàbil amb diferents labors. A mi em va fer uns guants sense dits perquè no passés fred, però no tan sols per la fred, sinó que també em servien per treure’m el dolor de l’artritis.

La Carmina ens va deixar ahir, als 77 anys. Érem iguals, escrivia poesia, hem tingut contacte dia a dia i tinc la seva veu clavada. Sempre vaig contestar i un dia que no vaig sentir el timbre, va avisar el conserge per si m’havia passat alguna cosa. Explicaria tantes coses... Fa temps va pintar un quadre d’un manaia. Me’l va dedicar i jo el vaig fer emmarcar. Li vaig dir a en David que el vingués a buscar per lluir-lo per Setmana Santa.

La Carmina va tenir dos fills, però en va perdre un fa sis anys. Això no es paeix fàcilment, i encara menys quan ell estava a la flor de la joventut. En David, l’altre fill, sempre va estar pendent de la Carmina. La va complaure com pocs fills fan, li va donar nets i besnet. Estava feliç, i els darrers dies encara es va afegir a ser l’àvia de la nena de la Rosita que li va posar Carme i va dir que també era la seva àvia.

Li dedico aquestes ratlles. Sé que es llegia els meus escrits. Espero que el pugui veure.

Carmina, en David m’ha explicat com ha estat el moment dels adeus. És increïble, tan sols ens ho podia haver provocat l’estimada Carmina.

Descansi en Pau.

Avui, dimarts, a 2/4 de 7 de la tarda, se celebrarà la cerimònia al tanatori Mémora de Girona.