Canals

Plats i mètodes culinaris propis de l’època medieval a Catalunya es mantenen, es recuperen i donen sentit a la gastronomia de proximitat i de temporada

La cuina catalana cerca en els orígens

Les especies exòtiques, que arribaven amb vaixells a través dels ports, s’incorporaven als guisats i donaven un toc especial que feia únics els plats de tota la vida

En els carrers empedrats de molts pobles i ciutats catalanes es revela la nostra història, la cultura i les tradicions. Els monuments són peces fonamentals per entendre la cultura d’un país, però és en aquests carrers on les aromes obren la porta als sentits i ens transporten a la cuina catalana actual, amb tota la seva diversitat i riquesa, i inevitablement lligada a les seves arrels medievals.

Al cor de la cuina medieval catalana regia una combinació harmoniosa entre ingredients locals, tècniques de cocció i influències culinàries d’altres cultures. Les especies exòtiques, que arribaven amb vaixells de països llunyans a través dels ports mediterranis, s’incorporaven als guisats i donaven un toc especials que feien únics els plats de tota la vida. Les festes i les celebracions medievals eren una oportunitat per exhibir aquesta riquesa.

Els grans banquets eren oportunitats úniques per fer aflorar la diversitat de sabors que sorgien de les àmfores plenes de carn, peix i verdures. La tradició medieval de conservar aliments, com ara la salmorra i l’escabetx, ha perdurat fins als nostres dies. Les salses elaborades amb fruita seca o mel incorporaven la combinació dels gustos dolç i amarg als plats, una pràctica que encara es manté en moltes receptes tradicionals. Els rostits, platillos i el pa, fonamental en la dieta medieval, continuen sent avui dia elements essencials amb el pa de pagès cuit al forn de llenya com a exemple estel·lar de les fires de carrer.

També ens arriben d’aquesta època els menjars propis dels monestirs: escudelles i plats de llegums es van convertir en part de la dieta quotidiana i la base de la dieta catalana durant segles. La importància de la sobirania alimentària i la utilització de tots els recursos disponibles era una norma fonamental en l’època medieval, una filosofia que encara es valora avui dia en els moviments de cuina sostenible i de proximitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.