Canals

Les herbes aromàtiques han perdut el seu vessant medicinal per esdevenir un divertiment a la cuina en plats i begudes

Herbes medicinals i divertiment

El romaní o la farigola acompanyen la dent de lleó o la cua de cavall, usats antigament de forma medicinal
Des de sopes i rostits fins a guisats i postres, incorporen les herbes i les flors per aconseguir gustos únics

Al llarg de la història gas­tronòmica de Cata­lu­nya l’ús de les flors i les her­bes aromàtiques ha tin­gut una funció impor­tantíssima en l’ela­bo­ració de deter­mi­nats plats. Des de sopes i ros­tits fins a gui­sats i postres incor­po­ren les her­bes i les flors per acon­se­guir gus­tos únics i estre­ta­ment lli­gats a la nos­tra cul­tura aromàtica. Però també és cert que les her­bes i el seu ús medi­ci­nal han acom­pa­nyat la gas­tro­no­mia popu­lar. Des de les clàssi­ques cama­mi­lles o les infu­si­ons de menta després dels àpats fins a les infu­si­ons de frui­tes del bosc per crear begu­des refres­cants, han estat pre­sents a les cui­nes cata­la­nes des de fa segles. Amb la intro­ducció de la gas­tro­no­mia salu­da­ble com una tendència en auge, en l’última dècada han aflo­rat noves pro­pos­tes d’infu­si­ons ela­bo­ra­des amb pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat, de pro­ducció ecològica i sos­te­ni­ble. Al mer­cat hi ha mol­tes mar­ques, però podem arri­bar a tro­bar infu­si­ons de fulles de vinya o d’oli­vera, que en bar­re­ges amb la justa mesura trans­me­ten el sabor i l’aroma del ter­ri­tori. Her­bes com el romaní o la fari­gola acom­pa­nyen dent de lleó, cua de cavall o altres clàssics usats anti­ga­ment de forma medi­ci­nal. Ara, però, amb cítrics i espècies aca­ben esde­ve­nint un diver­ti­ment que subs­ti­tu­eix el cafè o el te.

Les propietats medicinals també seuen a taula

Les propietats medicinals d’algunes herbes no s’han discutit mai. Des d’expectorants per millorar els símptomes de les afeccions respiratòries fins a digestives per prendre després d’un àpat abundant o excessivament greixós. Però també hi ha hagut herbes que, històricament, s’han usat per fer front a urticàries, èczemes o llagues a la boca; i d’altres per fer fregues, reduir inflamacions de cops o per alleujar determinats dolors.

Conscients que les herbes aromàtiques no substitueixen els tractaments mèdics en el cas de tenir malalties, la cultura popular ha incorporat aquestes herbes com a remeis per millorar el benestar i les ha introduït als plats en forma d’infusió, reducció o directament o també en forma de condiment, acompanyant sals i algunes espècies. Alguns artesans les posen ara al sabó elaborat amb oli de finca per aprofitar-ne l’aroma i les propietats dermatològiques.

Tradicionalment, les herbes usades eren les que es recol·lectaven al bosc o als marges de les finques agrícoles. Ara, a Catalunya, també es planten.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia