Jordi Porxas, empresari i restaurador de l’ermita de Santa Llúcia de Tonyà

L’empresari figuerenc Jordi Porxas i Roig, propietari del negoci de mobiliari i equipaments d’oficines i instal·lacions comercials Expo Porxas, va morir dimarts als 68 anys. Era un home molt estimat per tots aquells que l’havien tractat. El seu pare havia tingut una gran fusteria al carrer Notari Salvador Dalí de la capital empordanesa i havia obert l’establiment Oficina i Arxiu a la plaça del Gra. Porxas va seguir la tradició familiar amb el seu propi projecte, Expo Porxas, que té la seu al carrer Nou.

Va compaginar la feina a l’empresa amb la seva altra gran passió, la restauració de la vella ermita de Santa Llúcia de Tonyà, un antic lloc de pelegrinatge situat al municipi de Garrigàs. “Li agradava molt tot allò que tenia a veure amb el romànic i quan vam veure el cartell que l’ermita es venia vam decidir comprar-la”, recorda la seva dona, l’Anna Maria.

No només van restaurar l’ermita pràcticament amb les seves pròpies mans. Van obrir un establiment de turisme rural i gràcies a la feinada es va recuperar un aplec que es donava gairebé per mort. Fins i tot Dalí, quan tenia només disset anys, havia fet un dibuix de l’aplec que s’hi havia fet abans que l’edifici es degradés i la tradició s’anés morint.

Porxas va escriure un llibre de l’ermita, l’Església de Santa Llúcia de Tonyà, que va presentar el 2020 a la biblioteca de Figueres, on es pot consultar actualment. L’edifici, que també havia estat consagrat antigament a Sant Esteve, es remunta al segle XII i manté vestigis romànics, tot i que es va anar reconstruint en diferents estils. Està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Tot i que amb el temps va esdevenir un estimat empresari del sector dels mobles, Porxas va estudiar ciències químiques a la Universitat de Barcelona. Va treballar un temps a Mèxic en una empresa del sector poc temps després d’acabar la carrera. L’experiència va durar un parell d’anys i va tornar a Catalunya amb l’objectiu de continuar treballant en el sector químic. Coincidint amb la jubilació del seu pare, es va incorporar al negoci el 1983. Tenia clients d’arreu del país, però també de la Catalunya del Nord. No havia fumat mai i tenia una salut de ferro abans que arribessin les males notícies sobre la seva malaltia. La cerimònia de comiat va tenir lloc dimecres a la parròquia de la Immaculada i Sant Pau de Figueres.