Mor Joan Cervera i Batariu, gran cronista, amant de la muntanya i promotor cultural

És sabut que el nostre país, mancat d’institucions i d’infraestructures d’estat, sovint les ha mig suplert gràcies a l’enorme i ric teixit associatiu. I també gràcies a caps de brot que les han liderades amb intel·ligència, esperit de servei i, també, esperit de sacrifici. Joan Cervera i Batariu, nascut a Barcelona el 20 de maig de 1926, ens deixava el passat dijous en una residència de Barcelona, a l’edat de 97 anys i després d’una llarga i fructífera trajectòria dedicada a Catalunya, a l’excursionisme, a l’associacionisme i a la cultura catalana.

Cervera era diplomat en Estudis mercantils i tècniques d’expressió oral i escrita, tenia estudis de tècnic comercial i era expert en publicitat i màrqueting. La seva professió fou la direcció d’empreses, i ja amb 22 anys entrà a treballar a l’empresa de perfumeria Myrurgia, on hi estaria 43 anys, fins a la seva jubilació. La seva gran passió va ser l’excursionisme, i el seu historial de muntanya és impressionant: ocupa una pàgina i mitja d’una nota biogràfica extensa seva que em va passar fa uns quants anys i que és plena d’activitats, reconeixements, creació de grups, inauguració de plaques d’homenatge a prohoms de la cultura catalana i un llarguíssim etcètera.

El 1950 es va fer soci del Club Excursionista de Gràcia (CEG), el 1952 va esdevenir secretari de la secció de muntanya del CEG, el 1953 tresorer, el mateix 1953 va ser membre actiu i president del Grup especial d’escalada del CEG i així en progressió constant. Entre 1957 i 1961 va ser president del Club Excursionista de Gràcia, en què se’l recorda com un renovador, i anys més tard va arribar a ser vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (1992-1995).

Va ascendir als principals cims catalans i espanyols, i també la serralada dels Alps i algunes muntanyes gregues. Feliçment, hi ha una via que es va batejar amb el nom de Joan Cervera i Batariu, que és a l’agulla Salvat Papasseit o Cua de bacallà, als Frares encantats, a Montserrat. Joan Cervera lligava l’excursionisme a una manera d’entendre Catalunya, és a dir, estimant-la mentre hi recorria tots els racons i hi coneixia la seva gent, i durant decennis va ser

un molt bon cronista de muntanya i un divulgador. Ho feia a través d’articles que publicava a butlletins i a revistes especialitzats en la muntanya, com Mai enrere, Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, Els Blaus de Sarrià, Mountain Wilderness de Catalunya i de França, Les quatre estacions: butlletí del Museu de Llaberia, Vèrtex, Excursionisme, Cordada... I també de tant en tant escrivia a revistes més generalistes com Serra d’Or i la Revista de Catalunya, i a diaris com l’Avui i La Vanguardia. I, lògicament, a L’independent de Gràcia, un barri on hi va viure tota la vida.

És conegut per haver publicat una dotzena de llibres relacionats amb l’excursionisme i amb la dialectologia. Així, La màgia de la muntanya (1991), Soliloquis muntanyencs (1998), Clergues excursionistes (2004) i Frec a frec de la muntanya (2016). Durant anys va acompanyar el seu amic Albert Manent –atès que no conduïa– a fer enquestes per diverses comarques catalanes en la recopilació de noms de núvols, boires i vents que sovint no surten recollits en el Diccionari català-valencià-balear; en total van publicar junts fins a 7 llibres: Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental (2000); a l’Urgell (2006); al Vallès Oriental (2008); el Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues (2008), juntament amb Joan Prats i Sobrepere; Els noms populars de núvols, boires i vents de la Segarra (2009); els de la Selva (2010); i els del Baix Empordà (2014), juntament amb Lídia Cruset, Rosa M. Massegosa i Salvador Vega.

Fruit de les enquestes per terres segarrenques, va publicar Dietari de treball de camp a la Segarra (2011). També va participar en diversos llibres d’autoria col·lectiva, com les miscel·lànies dedicades a Pere Català Roca i Jordi Llimona, i a actes de jornades i congressos internacionals sobre muntanyisme.

Fill d’un militant d’ERC que es va haver d’exiliar a causa de la Guerra Civil, Cervera era un gran promotor cultural, i entre les seves especialitats hi destacava la instauració de plaques o monòlits commemoratius dedicats a prohoms de Catalunya o a fets històrics: per exemple, el monòlit a Pompeu Fabra ubicat a la plaça Lesseps, a Barcelona, i la col·locació d’una placa commemorativa a la casa on va viure Miquel Coll i Alentorn.

Catalanista i independentista, va col·laborar en l’esplendorós Any Fabra (1968) i a la Flama de la Llengua Catalana. Anys abans, i a partir de 1959, havia format part, en la clandestinitat, del Consell Nacional Català que presidia Josep Maria Batista i Roca i del qual Cervera era el secretari.

Una de les facetes poc conegudes de Joan Cervera era la cercar obres de teatre lligades a la muntanya. L’arreplega que en va fer el va portar a parlar del “teatre de muntanya” com a subgènere, i el 2017 va cedir el seu fons relacionat amb el teatre al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. El 2015 va donar la seva col·lecció documental cinematogràfica a la Filmoteca de Catalunya, i la resta del seu fons, que és el gruix principal de tot el seu arxiu, el va donar fa uns anys a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Joan Cervera era una bellíssima persona –els que l’han conegut saben que no exagero–, i amb Aurora Vila i Guàrdia, la seva muller, es compenetraven magníficament. Aurora, una persona irònica que també era aficionada a l’excursionisme, va publicar el llibre Què n’hem fet, de les nostres muntanyes? (2013), un recull d’articles que vol posar de relleu la importància social de l’excursionisme català. El matrimoni va tenir una filla, Núria, i tres néts.

Sortosament, en vida Cervera ha estat reconegut per la seva tasca cívica, esportiva, cultural i patriòtica amb multitud de premis i medalles. Volem destacar la Medalla d’Honor de Barcelona (2005), el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla (2005), la Creu de Sant Jordi (2012) i el Premi d’Honor Vila de Gràcia (2015).

Com si es tractés d’un comiat, el passat dimecres 10 d’abril el vaig anar a veure a la residència juntament amb Teresa Tomàs, la meva mare, i Bernat Gasull. Ell i l’Aurora van estar molt contents de rebre la nostra visita, i en Joan ens va demanar que el tornéssim a veure.

Joan Cervera ha estat un home amb una vida plena, lliurat a Catalunya i als altres. Li agraïm el seu altruisme i la seva fidelitat al país.