Ignasi Barraquer, el gran oftalmòleg català

Avui fa 59 anys que va morir el doctor Ignasi Barraquer i Barraquer, oftalmòleg català quer és considerat un dels científics més rellevants del món en la seva especialitat.

Nascut a Barcelona en el si d’una família de científics i metges, des de ben petit va aprendre les tècniques mèdiques del seu pare. Quan tenia 13 anys, va fer la seva primera intervenció i des dels 14 anys va participar en les operacions que feia el seu pare. El 1907 es va graduar en medicina i cirurgia i, un any més tard, va obtenir el doctorat en oftalmologia. El 1910 es va casar amb Josefina Moner i Raguer, amb la qual va tenir set fills, dos dels quals seguiran el seu camí en el món de l’oftalmologia.

L’any 1917 va construir, després de proves diverses, l’erisífac, un aparell format per una ventosa adaptada a una bomba de buit que permet l’extracció del cristal·lí. De seguida, la tècnica va ser utilitzada ràpidament arreu del món, ja que el mecanisme anterior emprava una pinça en lloc d’una ventosa, fet que complicava l’operació. Com a anècdota, en un congrés internacional d’oftalmologia en què es discutien les dues tècniques, Barraquer, per tal de defensar la seva tècnica, va argumentar: “Senyors, comparin vostès la pinça de pressió del cristal·lí amb l’ungla d’un gat i la meva ventosa, amb els llavis d’una dona bonica. Què preferirien sentir vostès a la galta?” Amb aquestes paraules, la discussió es va donar per acabada.

Més endavant, el 1926, va tenir un accident de cotxe en el qual es va fracturar la tíbia. Les seqüeles li van deixar una limitació funcional a la cama i no podia caminar bé. Ell mateix, però, va inventar una pròtesi exterior que li va permetre caminar de manera normal la resta de la seva vida.

El 1941, després de la Guerra Civil, va inaugurar la clínica Barraquer. Aquest va ser, possiblement, el primer intent seriós de crear un centre assistencial on poguessin gaudir d’una assistència d’idèntica qualitat els malalts rics i els pobres. La clínica, a més de tenir llits de pràctica privada, en tenia, ja des del començament, alguns de beneficència. Des de l’inici del projecte, Barraquer es va dedicar en cos i ànima al seu nou centre, en el qual va invertir bona part del seu patrimoni familiar. Sis anys més tard, el 1947, va néixer l’Institut Barraquer en memòria del seu pare, Josep A. Barraquer i Roviralta. Amb el temps, el centre es va convertir en un punt de referència de l’oftalmologia mundial, dedicat a la investigació i a l’ensenyament de l’oftalmologia i a l’intercanvi d’idees i descobriments científics, així com a la millora i difusió de les teràpies mèdiques i quirúrgiques i, en definitiva, a la promoció general de l’oftalmologia. L’any 1973 la clínica i l’institut es van unificar sota el mateix nom: Centre d’Oftalmologia Barraquer.

Finalment, el 13 de maig del 1965 Barraquer va morir a la ciutat de Barcelona. Seguint els seus desitjos, el seu fill Joaquim va trasplantar les seves còrnies a la dona d’un paleta de Ciudad Real i a un oficinista que havia vingut de Líbia a operar-se. Actualment, la seva obra continua gràcies al treball dels seus fills Josep Ignasi i Joaquim, i als seus nets, que també s’han dedicat a l’oftalmologia i han aconseguit un gran prestigi internacional.