RELIGIÓ
Mor als 90 anys Montserrat Casas, abadessa del monestir de Pedralbes
Va entrar al centre el 1955 i des del 2013 dirigia una comunitat amb només set religioses
L’abadessa del monestir de Santa Maria de Pedralbes Montserrat Casas i Soldevila (1933, Alella) ha mort avui als 90 anys, segons ha informat Catalunya Cristiana. Va ingressar al monestir, que té més de 700 anys d’història, el 1955, quan hi havia 50 germanes al centre religiós. Amb el seu traspàs només en queden sis, totes amb gairebé més de 80 anys. Ella mateixa va lamentar el 2014, en una entrevista al mateix mitjà, la reducció de la seva comunitat.
Després d’ingressar al monestir, va fer el noviciat el 1956; la professió temporal el 1957 i la solemne el 1960. El 2013 va ser nomenada abadessa. Un dels seus llegats ha estat la protecció del patrimoni cultural i artístic del monestir. En aquest sentit les monges continuen sent les guardianes del centre i el seu conegut museu. El claustre gòtic, inspirat en l’arquitectura franciscana, és el més gran d’Europa del seu estil.
El 1983 la comunitat va cedir el monestir a l’Ajuntament de Barcelona, que n’ha tingut cura i l’ha obert a la ciutat. Des de llavors, les clarisses han viscut en un espai construït en l’antic hort, on han prosseguit amb la seva vida contemplativa de pregària seguit el camí de santa Clara d’Assís. Casas, amb tot, no va veure bé fa uns anys l’adscripció del monestir al barri de les Corts perquè sempre es van considerar sarrianenques de soca-rel.
El monestir es va fundar el segle XIV. El 26 de març del 1326 es va beneir la primera pedra. Va ser un projecte d’Elisenda de Montcada Pinós, que havia estat la tercera dona del rei Jaume II. Ella era l’única que no tenia sang reial. No va tenir fills i això la va conduir fora de la cort. Quan va esdevenir vídua, amb el suport dels fills del rei, va tirar endavant el projecte del monestir, situat en aquell moment en una masia lluny del centre de la Barcelona medieval.
Elisenda va viure en els seus darrers anys en un palauet adjacent al monestir, que posteriorment va ser enderrocat. Va ser enterrada en un panteó reial i el seu darrer desig es va fer realitat: les monges sempre han resat per la seva ànima.