Recordant Pere Serra i Marcó

Dissabte passat, dia 18, va tenir lloc a la parròquia de Llambilles el comiat a Pere Serra i Marcó, que ens va deixar a l’edat de 70 anys. Va ser alcalde molts anys i jutge de pau. Vull agrair-li el que va fer per aquest bonic poble, on nosaltres tenim grans amics; el restaurant L’Escon, provinents del Turó dels Cavalls de Bescanó, i més persones.

El senyor Serra, casat amb la Cecília, va tenir en Gerard i la Marta. Li encantava la música. Era membre del grup d’havaneres Voramar, un grup d’abans que, a més, s’escoltava a casa, el tenia i en tinc gravacions.

Les seves passions les ha transferides a en Gerard, que és a l’Ajuntament de Llambilles. Dic en Gerard perquè resulta que aquest nen va ser un dels cinquanta que vaig portar a la processó en el 50è aniversari dels Manaies de Girona com si fossin cinquanta espelmes vivents; va quedar recollit a la llista que vàrem posar al butlletí: Gerard Serra Gafarot (8 anys, 1990). Va per a tu, Gerard, gràcies per aquella nit tan especial per a mi.

Un pare amb un ventall molt gran d’il·lusions. Va transmetre el seu amor pel cant a la Marta, la Tona. Ara fa quatre anys el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va fer una gravació amb imatges del primer grup femení, Les Anxovetes.

No tinc paraules per com canten La Rosa del port, que és la Festa de la Verge del Carme; a les imatges no hi manquen els peixos, xarxes, processó, la missa, els gegants... És una meravella.

Tona, va ser emotiu dir adeu a en Pere, vas cantar al teu fan principal Com he fet sempre; és la de My Way, de Frank Sinatra, en català. Tu continuaràs cantant al teu fan, ell t’aplaudirà; no us veureu, però no et deixarà, i a nosaltres ens continuaràs delectant, alguns cops sola i altres amb el teu grup Les Anxovetes.

Senyor Pere Serra i Marcó, gràcies per l’herència que ens has deixat: en Gerard a Llambilles, poble que ha estimat, i la Tona, que volarà d’un cantó a l’altre com una gavina que depèn de cap on bufi la tramuntana.

Descansi en pau.