Mor als 103 anys Mercè Vilaseca, impulsora dels estudis de batxillerat a Barcelona

La catedràtica de batxillerat, professora i religiosa Mercè Vilaseca i Marcet (Barcelona, 1920), membre de l’Institut de Missioneres Seglars (IMS), ha mort als 103 anys a Salamanca, on estava ingressada en una casa de retir espiritual a causa de la seva fràgil salut. Va ser una de les impulsores el 1957 de dos dels primers centres de batxillerat elemental que van sorgir a Barcelona després de la guerra, quan la major part dels joves no tenien accés a l’educació. El primer va obrir el 7 de novembre d’aquell any com a filial de l’Institut Maragall sobre les ruïnes de l’antiga parròquia del Sagrat Cor. És l’actual Institut Rambla Prim. Tenia només 14 alumnes. També s’impartia formació professional i amb el temps gràcies al seu esforç i al dels altres mestres la demanda va ser molt alta i les instal·lacions es van ampliar.

Vilaseca va ser, de fet, una dona avançada en el seu temps. Amant de les ciències des de ben petita, va demanar permís a la família per estudiar Física a la Universitat de Barcelona. Estava convençuda que els seus pares hi posarien traves perquè en aquells anys, després de la guerra, la visió general era que les dones s’havien de quedar a casa. Amb tot, va aconseguir no només acabar la carrera –era l’única dona matriculada– sinó esdevenir un dels millors alumnes de la facultat. L’altra seva gran passió eren les matemàtiques i mes endavant va graduar-se també en Ciències Exactes.

El principal repte de la seva trajectòria va ser el de muntar, organitzar i tirar endavant els dos instituts a Barcelona, coneguts aquell temps com a filials, per alumnes entre 10 i 14 anys, en què es volia donar l’oportunitat a persones desfavorides de la ciutat, com la joventut immigrada que vivia en suburbis i en els barris obrers.

Més enllà de la seva activitat de directora i de docent en els instituts va ser una gran activista social. Així, en jubilar-se va fer durant molts anys de voluntària en presons com Quatre Camins, Brians i Trinitat. Hi feia classes de matemàtiques i donava suport als presos en tot allò que podia.

Defensava la reinserció i l’educació dels presos per la possibilitat que donava a ciutadans que havien perdut la llibertat a tornar a la societat i portar una vida digna.

En un petit llibre de memòries que va escriure va recordar en un emotiu fragment perquè havia dedicat tota la seva vida a ajudar als altres: “En les meves decisions i actes sempre m’ha mogut la cerca de la justícia social. Des de ben petita he tingut preocupació pels altres i desig de voler ajudar. I no només jo, el meu germà i les meves germanes d’una manera o altra, han seguit la mateixa línia. Crec que ho vam aprendre dels pares, del que vèiem i vivíem. Va ser una constant en la seva vida i, també, en la meva.”

La cerimònia de comiat tindrà lloc el proper diumenge dia 2 a les 11 del matí a la parròquia de Sant Francesc de Sales de Barcelona.