Victòria Pujolar, la veu de la resistència

Avui fa exactament set anys de la mort de Victòria Pujolar Amat (1921-2017), republicana, militant del PSUC i activista de la resistència catalana. Represaliada pel franquisme, va patir tortures, presó i exili. Va ser la primera veu en català de la clandestina Ràdio Espanya Independent, coneguda popularment com La Pirenaica, amb seu a Bucarest. També va ser esportista i pintora.

Nascuda a Barcelona el 1921 al si d’una família progressista, des de ben petita fa sentir atracció pel món de l’art i l’esport. Va estudiar a la Mútua Escolar Blanquerna, i a l’Institut Escola de la Barceloneta. El 1939, amb la desfeta del bàndol republicà, va exiliar-se amb els seus pares a Tolosa de Llenguadoc. Sota l’ocupació alemanya, va ser internada al camp de concentració de Récébédou, al sud de Tolosa, d’on va aconseguir escapar. Va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades del PSUC i el 1944 va retornar a Barcelona per unir-se a la resistència antifeixista. Mes endavant, va ser nomenada secretària general de la JSUC i, amb el pseudònim d’Anna i l’aspecte elegant de noia de l’Eixample, va aconseguir passar desapercebuda i organitzar els contactes de la guerrilla a la ciutat. Malauradament, una denúncia va propiciar la seva detenció i la caiguda de nombrosos militants, entre els quals hi havia el guerriller Francesc Serrat Pujolar Sisquet, cap de la JSUC, que més tard va ser afusellat. Pujolar va ser interrogada, vexada i torturada als soterranis de la comissaria de Via Laietana i posteriorment ingressada a la presó de dones de les Corts durant més d’un any en espera de judici. Allà, va exercir un potent lideratge entre les internes, promovent-hi la pràctica de l’esport i esdevenint capitana de l’equip de bàsquet. També va pintar els decorats d’algunes representacions teatrals que organitzaven les monges en festes assenyalades. Hi va coincidir, entre d’altres, amb les comunistes Tomasa Cuevas, Isabel Vicente García i Ángela Ramis. Aquest fet i els contactes que mantenien amb membres del partit a l’interior i a l’exterior del penal, va permetre planificar la seva fuga durant el seu trasllat a Madrid per ser sotmesa a consell de guerra. Gràcies a la complicitat d’amics i familiars, va aconseguir travessar la frontera francesa i arribar a Tolosa de Llenguadoc, a casa dels seus pares. El 1947 va conèixer el periodista i dirigent comunista Federico Melchor, amb qui es va casar i va tenir quatre fills.

Després de viure un temps a París, van decidir emigrar a Praga, on van coincidir amb Teresa Pàmies. Després, Melchor va ser cridat a Bucarest (Romania) per dirigir Ràdio Espanya Independent i allà van coincidir amb el col·lectiu de catalans, entre els quals hi havia Josep Bonifaci i Mora i més tard Jordi Solé Tura. El responsable de l’emissió en català, Emili Vilaseca, va suggerir a Pujolar que fes una prova de veu, i així va esdevenir la primera locutora que, amb el sobrenom de Montserrat Canigó, es va dirigir en llengua catalana als oients de la clandestina Radio Pirenaica, feina que va alternar durant anys amb els estudis de pintura i belles arts a l’Institut Universitari Nikolae Grigorescu de Bucarest.

Anys més tard, la família es va instal·lar a Madrid. Després de la mort de Melchor, la filla Noch va anar a viure amb ella. Tenia molta traça per a les arts plàstiques i mare i filla van dedicar-se a la pintura. Noch, però, va patir un vessament cerebral i quan semblava que ja se n’estava recuperant, va morir. Tenia 34 anys. Tot i així, Pujolar va continuar pintant i ja amb més de noranta anys va fer una sèrie d’aquarel·les i va començar a escriure unes notes biogràfiques, animada per les seves netes. Va morir el 24 de gener del 2017. L’any abans, el seu fill, el cineasta francès Jorge Amat, li va dedicar el documental La memoria rota (2016).