CULTURA
Mor l’actriu italiana Maria Rosaria Omaggio, una de les muses de Vicente Escrivá
Va ser ‘La lozana andaluza’ i va rodar en català ‘Visenteta estate quieta’ i ‘El virgo de Visanteta’
L’actriu i escriptora italiana Maria Rosaria Omaggio (Nàpols, 1957), una de les grans icones del cinema italià i europeu dels setanta, ha mort aquest dilluns a Roma als 67 anys, segons ha confirmat a Instagram una de les seves amigues, la directora Elena Flauto. A l’Estat espanyol va triomfar de la mà del director valencià Vicente Escrivá, amb la qual va rodar La lozana andaluza (1976), un dels clàssics del “destape” d’aquells anys.
L’actriu italiana va tenir una connexió especial amb el País Valencià. Amb Escrivá també hi va rodar Visanteta estate quieta (1979) i El virgo de Visanteta (1979), rodades en català. Va ser homenatjada el 2017 en la Mostra Internacional de Cinema Educatiu a la capital del Túria. El desembre de 2015 va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat d’UNICEF Itàlia.[
En l’àmbit internacional, va tenir l’ocasió de treballar amb directors com Woody Allen, amb el qual va rodar To Rome with love (2012) . En total, va participar en 50 obres de teatre, 29 pel·lícules i 18 sèries de televisió, mitjà on va començar la seva trajectòria a la RAI pública. Ho va fer la temporada 1973-74 de la mà d’un presentador llegendari, Pippo Baudo, segons recorda l’agència EFE.
En els seus primers anys va ser una habitual en les portades de la revista Playboy. Això li va obrir les portes del setè art. El seu debut cinematogràfic va tenir lloc el 1976 a Roma a mano armata de Maurizio Merli, just abans de La lozana andaluza.Altres films amb els quals segellaria la seva fama van ser Squadra antiscippo (1976), Pesadilla sobre la ciudad contaminada, Culo e camicia, Giocare d’azzardo i Le avventure dell’incredibile Ercole.
El reconeixement artístic li va arribar definitivament en el 70è Festival de Venècia interpretant la famosa i polèmica periodista italiana Oriana Fallaci al film Walesa, el hombre de la esperanza (2013). Va ser guardonada amb el premi a la millor interpretació. Abans, el 2011, havia celebrat el seu 25è aniversari en el teatre amb el monòleg Omaggio a em stessa.
Com a escriptora va col·laborar en diverses revistes i va ser premiada al seu país per les novel·les Viaggo ne’ll incredibile i C’era una volta, c’è sempre e ci sarà ancora. La seva obra més coneguda va ser L’energia trasparente - curarsi con cristalli, pietre preziose e metalli, traduïda a sis llengües.