Necrològiques

SOCIETAT

Antoni de Anzizu, degà emèrit dels procuradors catalans

Va impulsar i presidir als anys vuitanta el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya

El jurista i empre­sari Antoni de Anzizu Furest (Bar­ce­lona, 1939), degà emèrit del Col·legi de Pro­cu­ra­dors de Bar­ce­lona, va morir dijous, als 84 anys. Va ser un pro­fes­si­o­nal clau en el sec­tor i en el fun­ci­o­na­ment de la justícia a Cata­lu­nya.

A banda de lide­rar durant molts anys el des­patx Anzizu, López i Cas­te­lla­nos, fun­dat pel seu avi –José María de Anzizu Morell– el 1904, va ser clau en la fun­dació del Con­sell de Col·legis de Pro­cu­ra­dors de Cata­lu­nya, el pri­mer que hi va haver a l’Estat espa­nyol. En una ope­ració mai vista, va acon­se­guir aple­gar els col·legis de Bar­ce­lona, Girona, Lleida, Man­resa, Mataró, Reus, Tar­ra­gona, Ter­rassa i Tor­tosa. Va ser con­ce­but com un òrgan per afir­mar la iden­ti­tat d’un col·lec­tiu pro­fes­si­o­nal de llarga història, arre­lat i com­promès amb Cata­lu­nya.

El Con­sell es va cons­ti­tuir el 5 de febrer del 1983 amb ell com a pre­si­dent i degà. “No va ser fàcil, perquè va haver de superar reticències impor­tants de Madrid”, recorda Igna­cio López, un dels socis del des­patx Anzizu, López i Cas­te­lla­nos, que el 2011 també va ser nome­nat pre­si­dent del Con­sell. La rellevància de l’enti­tat es va posar de mani­fest el 2005, quan va rebre la Creu de Sant Jordi.

De Anzizu, lli­cen­ciat en dret per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, va tenir també una gran impli­cació en la Fun­dació Lluís de Peguera. Va ser l’asso­ci­ació que va acon­se­guir por­tar el pri­mer ordi­na­dor a un jut­jat de Bar­ce­lona, el 1983: el número 4 de pri­mera instància. Després, és clar, vin­drien tota la resta. “Era un home avançat al seu temps, sem­pre inquiet, i tenia vin­cles amb Esade; durant tota la seva tra­jectòria, això es va notar”, reme­mora el seu antic soci.

El pro­cu­ra­dor va com­prar el des­patx al seu pare i va impul­sar la reno­vació informàtica als anys setanta, amb la intro­ducció d’un pro­grama pio­ner per a la comp­ta­bi­li­tat del des­patx i la infor­ma­tit­zació de pro­ce­di­ments. Es va jubi­lar el 2014. Abans, amb tot, va acon­se­guir que el des­patx pre­sentés, el 2012, la pri­mera demanda telemàtica en un jut­jat, una altra fita tec­nològica. Un dels seus fills, Igna­cio de Anzizu, és un dels actu­als socis de la com­pa­nyia i manté l’espe­rit fami­liar –quarta gene­ració– del negoci. El pro­cu­ra­dor era el germà petit del cone­gut eco­no­mista i empre­sari Josep Maria Anzizu (1933), que va morir el 20 de febrer. Va ser el diri­gent espor­tiu que va acon­se­guir que la Fede­ració Cata­lana de Pitch-and-Putt fos reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment, pri­mer, per la fede­ració euro­pea i, després, per la inter­na­ci­o­nal. Josep Maria es va que­dar la branca immo­biliària del negoci fami­liar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.