Necrològiques

CULTURA

Mor als 103 anys Eulàlia Folch, filla de Lluís Folch i Torres

Era la vuitena dels nous germans, nebots de Josep Maria Folch i Torres

Eulàlia Folch i Cama­rasa (1921, Bar­ce­lona), mem­bre d’una de les grans nis­sa­gues de la cul­tura i la soci­e­tat cata­lana, els Folch i Tor­res, ha mort aquesta mati­nada als 103 anys, segons ha anun­ciat la fun­dació que porta el nom de la família. L’Eulàlia va ser la vui­tena dels nous ger­mans de la família. El seu pare era el peda­gog, pro­fes­sor i escrip­tor Lluís Folch i Tor­res, germà del cone­gut novel·lista i dra­ma­turg Josep Maria Folch i Tor­res, cre­a­dor de per­so­nat­ges com Masa­gran, el Patu­fet i sobre­tot la versió més repre­sen­tada d’Els Pas­to­rets. Els altres dos ger­mans del seu pare eren el poeta i polític Manuel Folch i Tor­res i el peri­o­dista i pro­mo­tor cul­tu­ral Ignasi Folch i Tor­res.

El pare de l’Eulàlia va impul­sar el 1908 la Junta de Pro­tecció a la Infància de Bar­ce­lona, de la qual en va diri­gir la part edu­ca­tiva. Aquesta ins­ti­tució es dedi­cava a rein­se­rir molts orfes que hi havia pel car­rer. Del 1925 al 1928 va ser el res­pon­sa­ble del Tri­bu­nal Tute­lar d’Infants, també a Bar­ce­lona. Va diri­gir el Por­ta­veu de l’Asso­ci­ació Esco­lar Artística i va ocu­par dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Bar­ce­lona. Com tota la família, va ser un fer­vent defen­sor de la causa i la cul­tura cata­la­nes.

La mateixa Eulàlia va expli­car en una entre­vista a La Mira com ho feia el seu pare per rein­se­rir alguns joves. “Era un home molt avançat en tot. Cap al ves­pre anava al port de Bar­ce­lona i allà hi havia noies pros­ti­tu­tes. Si veia una pare­lla que ella era menor d’edat, se l’empor­tava cap a la Pro­tecció.”

El 1928 la família es va tras­lla­dar a Vilas­sar on el pare va fun­dar Tor­re­mar, un cen­tre pri­vat dedi­cat a nens amb dis­ca­pa­ci­tat i tras­torns psíquics que va esde­ve­nir una ins­ti­tució refe­rent a Cata­lu­nya: “El pare fer diver­sos viat­ges a Berna per estu­diar les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat, perquè aquí no es por­ta­ven a l’escola, es por­ta­ven al mani­comi. Ell creia que podien tre­ba­llar i fer-se valer.”

Durant la guerra el cen­tre va sobre­viure amb el suport de la Gene­ra­li­tat. El 1939 un dels ger­mans de l’Eulàlia, en Lluís, en va aga­far la direcció, càrrec que va man­te­nir fins al 1982. El pas­sat 17 de juny va morir als cent anys la seva última cosina que encara estava viva, la Roser (1924, Bar­ce­lona), filla de Josep Maria Folch i Tor­res.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia