societat
El príncep Miquel de Grècia, cosí del pare de la reina Sofia i confident d’ella
Va destacar com a historiador especialitzat en la Grècia clàssica i l’imperi Otomà
El príncep Miquel de Grècia i Dinamarca, cosí del pare de la reina Sofia i confident d’ella, va morir diumenge, 28 de juliol, a l’edat de 85 anys a l’hospital d’Atenes, segons recull el diari grec Kathimerini.
Nascut a Roma el 7 gener del 1939, va ser educat entre França i Grècia. Quan va morir la seva mare, el 1953, quan ell tenia catorze anys, es va instal·lar a casa del seu cosí, el rei Pau I de Grècia, i va compartir gran part de la seva adolescència amb la del rei Constantí II i la reina Sofia, amb la qual sempre va mantenir una estreta relació d’amistat. Poc conegut fora dels cercles reals, Miguel de Grècia va destacar sobretot com a historiador especialitzat en la Grècia clàssica i l’imperi Otomà, i també com a biògraf de personatges de la reialesa, alguns dels quals, parents seus.
Era l’últim net viu del rei Jordi, tot i que des de feia més de mig segle havia renunciat formalment als seus drets dinàstics, quan el 1965 es va casar amb la jove burgesa Marina Karella, filla d’una adinerada família industrial atenenca dedicada al tèxtil. De fet, el fill de Cristòfol de Grècia i de la princesa Francesca d’Orleans va ser l’únic membre de la reialesa grega que es va quedar al país hel·lènic després que Constantí I liderés un contraatac el 1967 contra els coronels que havien pres el poder uns mesos abans. Això és degut al fet que dos anys abans s’havia desvinculat oficialment de la família reial i que, de fet, el seu estatus com a net de Jordi I s’havia diluït anys enrere.
Aquesta distància amb la cort li va permetre desenvolupar-se com una figura d’interès popular i cultural nacional a través de diverses publicacions vinculades a les monarquies europees, que genealògicament no li eren gaire llunyanes. Algunes de les seves obres són La nit del serrallo i Vivint amb fantasmes.