Mor Jaime Botín, un dels banquers més rics i polèmics de l’Estat espanyol

El banquer Jaime Botín (Santander, 1936), un dels homes més rics d’Espanya, va morir ahir als 88 anys després d’una vida dedicada a un negoci que el va unir a diverses generacions de la seva família, segons va informar l’agència Efe. La seva altra gran passió era l’art. Gràcies als milions que va acumular va poder reunir una de les més grans col·leccions de pintura de l’Estat espanyol.

El seu avi, el conegut Emilio Botín López, va ser el primer president del Banco Santander. El seu germà gran (Emilio) va ser el president del Santander fins que va morir el 2014, i la seva neboda, Ana, el va succeir en el càrrec.

Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la universitat de Deusto, el germà petit dels Botín es va incorporar al Santander el 1957, just quan el banc iniciava la seva expansió arreu del territori espanyol. Tres anys més tard va ser nomenat subdirector general. El 1965 va ser designat director de Banc Intercontinental Espanyol, presidit i fundat pel seu pare, i posteriorment seria l’home clau en l’acord entre Bank of America i el Santander en la creació de Bankinter.

El 1993 els Botín van comprar el Banesto i el 1999 es van fusionar amb el Banco Central Hispano Americano. Jaime va arribar a ser el vicepresident primer del nou Santander Central Hispano. Va lluitar amb èxit, tot i les ofertes d’accionistes internacionals, per fer-se amb el control de Bankinter.

El 2019 la revista Forbes el va situar com la 19a persona més rica d’Espanya amb un capital d’uns 1.500 milions d’euros. La seva vida també va estar vinculada a un grapat d’escàndols econòmics. Se li van descobrir comptes secrets a Suïssa arran de la publicació de la “Llista Falciani”, se’l va investigar per operacions fraudulentes.

També se’l va acusar de contraban per la venda del conegut quadre de Picasso Cabeza de mujer joven, que va adquirir el 2017 i que va vendre el 2013 a Christi’es tot i no haver rebut el beneplàcit de les autoritats espanyoles. Malgrat la prohibició, va traslladar el quadre al port de València amb la intenció de treure’l il·legalment del país. Va ser condemnat a 3 anys de presó i va haver de pagar una multa de 91,7 milions d’euros. El 2021 un jutjat el va exonerar de la pena de presó perquè va considerar que la malaltia que patia era “greu i incurable”. A diferència d’altres membres de la seva família sempre va mirar de mantenir un perfil discret i apartat dels mitjans de comunicació, però no sempre se’n va sortir.