Necrològiques

societat

Mor l’empresari i activista Josep Maria Almeda i Petitpierre, el “burgès revoltat”

Les seves memòries ‘Les arrels i els seus dies’ són un testimoni clau de la història del segle XX al país

Un històric de la lluita antifranquista a Catalunya, l’empresari i activista Josep Maria Almeda i Petitpierre, ha mort a Santa Maria de Besora (Osona), segons ha confirmat la família. Va deixar el seu testimoni en un llibre clau per entendre alguns aspectes de la història moderna del país molt vinculats als fets dels darrers anys: Les arrels i els seus dies. Memòries d’un burgès revoltat (Gregal, 2017).

Alameda era membre d’una rellevant nissaga d’industrials tèxtils catalans forjats a l’Osona, al costat dels Serra, els Roca i els Rusiñol, entre d’altres. El seu pare, liberal i catalanista, va ser assassinat durant la Guerra Civil per milicians de la FAI. Ramon Alameda, l’home va patir aquest trist destí, va ser un advocat defensor de gent de classe obrera. Va ser executat pel simple fet de formar part d’una família d’industrials. Aquesta va ser una de les raons que van portar en Josep Maria a capbussar-se en la seva memòria i a relatar aquells fets, entre molts d’altres quan es va jubilar.

Tot i considerar-se ell mateix un burgès, va ser sempre un home d’esquerres que va derivar cap a l’independentisme en descobrir que Espanya difícilment podria ser reformable tot i els intents i les bones intencions de Pasqual Maragall. “Al matí anava al meu despatx i tenia la meva empresa però moltes tardes feia de clandestí. És una contradicció total i en soc conscient, però s’havia de lluitar contra Franco, contra la dreta autoritària, despòtica i antihistòrica, tant en un sentit sociològic com moral i econòmic”, va explicar el mateix Almeda en una entrevista a la revista Núvol durant la presentació del seu llibre.

Durant la transició va formar part del PSC, però abans en grups més marxistes i en el moviment de Jordi Pujol. “Sempre he estat un petit soldat ras de la clandestinitat”.

Alameda, que era enginyer de formació, va analitzar en les seves memòries l’etern enfrontament entre Castella i Catalunya, les diferents visions de la religió, les ànsies de poder des de Madrid, la revolució industrial, la lluita entre el conservadorisme dels carlins, l’ambició pel progrés econòmic dels industrials catalans i la gènesi del “peix al cove” dels grans actors econòmics del país. “El poder revolucionari va fer trontollar tot el poder dominant a Espanya i els nostres burgesos, encara que fossin catalanistes, es deien estem molt bé, guanyem molts quartes, gràcies a Espanya‘. Hi havia un gran joc de sentiments i de complexos”.

Membre d ela Fundació Catalunya Europa, va ser un gran defensor del procés independentista i del referèndum. El fill, Pere Almeda, és l’actual director de l’Institut Ramon Llull, i una de les seves filles, Elisabet Almeda, és economista i sociòloga, especialista en l’àmbit penitenciari de les dones.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia