L’olotina Maria Branyas Morera, considerada la persona més gran del món, va morir ahir dilluns quan tenia 117 anys, 5 mesos i 15 dies. Aquest matí s’ha fet una cerimònia de comiat al cementiri d’Olot per als familiars. La catalana va esdevenir la persona més gran en vida el 17 de gener del 2023, quan la francesa Lucile Randon, de 118, va morir.

Va néixer el 4 de març del 1907 a San Francisco, Califòrnia, en una família catalana. El pare s’hi va traslladar per obrir-hi un negoci. Branyas va arribar a Catalunya de petita i tenia records que es remunten a la primera Guerra Mundial i a la guerra civil espanyola, segons havia explicat en diferents entrevistes els darrers anys. De fet, durant la guerra civil va estar un temps exiliada a França.

El retorn a Catalunya de la família, quan ella tenia 7 anys, va tenir lloc el 1914, en ple esclat de la primera gran guerra del segle XX. “Vam arribar en vaixell. A causa de la guerra Alemanya atacava el nord i no podies travessar els mars nòrdics, vam haver d’anar per les Açores i per Cuba”, recordava ella mateixa.

El maig del 2020, Maria Branyas es va convertir en la persona més gran del món en sobreviure a la covid-19 a l’edat de 113 anys i, gairebé tres anys després, va esdevenir la degana del planeta.

Fa un any un dels millors investigadors del món en genètica, el doctor Manel Estellar, director de l’institut contra la leucèmia Josep Carreras, va començar un estudi sobre el seu material biològic. “No pot ser que el secret per ser la persona més longeva del planeta sigui menjar cada dia un iogurt natural de La Fageda”, explicava ella mateixa. Per això mateix, va acceptar la trobada amb Esteller. “Apreneu de mi”, li va dir.

“Solem estudiar al laboratori la regulació dels mecanismes de l’ADN o el seu descontrol, que és el que provoca càncer, i l’envelliment és un factor clau. Teníem a prop la persona que ostenta el rècord oficial de longevitat i era una gran oportunitat d’aprendre que no podíem perdre”, va explicar Esteller. Al voltant de la seva figura també es va crear el Projecte Branyas, que estudiava l’impacte de la covid-19 en pacients de residències de gent gran.

El passat 20 de juliol Branyas va esdevenir la vuitena persona més longeva que ha viscut mai, segons les comprovacions fetes al llarg dels anys per l’associació Gerontology Research Group (GRG), que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat verificant dates de naixement i de mort. La catalana va superar la italiana Emma Morano, que va ser uns mesos la persona viva més vella fins a la seva mort el 2017. En aquell moment, també va esdevenir la tercera persona europea més longeva de la història documentada. La francesa Jeanne Calment encapçala el rànquing tant a nivell continental com planetari, ja que va morir amb 122 anys i 164 dies.

La Junta de Supervisors de San Francisco, l’equivalent a un ple municipal, va aprovar unànimement una moció per homenatjar Maria Branyas. Es va declarar el 7 de novembre com el Maria Branyas Day en el seu honor per fer memòria també coneguda a la ciutat on va néixar.

El documentalista Sam Green, per la seva banda, va anar a enregistrar-la el febrer a Olot i prepara un llargmetratge sobre la longevitat al món, incloent-hi la “super àvia catalana”. La dona tenia milers de seguidors en el perfil Super Àvia Catalana de la xarxa social Twitter, que gestionava el seu gendre, a través del qual es comunica amb ells i difonia els seus pensaments, que al·ludien sempre a la seva llarga experiència vital. En un dels seus missatges explicava quin era el secret de la seva llarga vida: “Una bona alimentació, l’estil de vida ordenat que portem, tranquil·litat, bona connexió amb la família i els amics, contacte amb la natura, estabilitat emocional, poques preocupacions i remordiments, molta positivitat i allunyar-se de les persones tòxiques.”