Mor als 81 anys el conegut rector i cooperant Josep Barcons i Muntada

Un dels religiosos més apreciats a les comarques gironines, Josep Barcons i Muntada (1943, Hostalets d’en Bas), ha mort avui als 81 anys a l’hospital de Palamós. Va deixar en tots els indrets en què va ser mossèn o vicari una petjada que va anar molt més enllà de la seva missió pastoral. També va ser cooperant internacional en països del tercer món. Va presentar a Nicaragua la coneguda Agenda Iberoamericana de Pere Casaldàliga i va participar en la fundació de l’Associació de Cooperació pel Desenvolupament de Bantandicori, una ONG d’Arbúcies, que va construir pous i horts al Senegal, país que ell mateix va visitar. Des de l’any passat era l’administrador parroquial de Fontanilles, Gualta, Llabià, Sant Iscle d’Empordà i Serra de Daró. El seu últim destí com a rector va ser el de Torroella.

Barcons, que va néixer en una família de pagès de la Garrotxa, va decidir amb només 10 anys que volia anar al Seminari de Girona. De fet, ja tenia precedents familiars que havien abraçat la missió religiosa. El seu pare havia tingut una germana monja clarissa i un nebot sacerdot que havia estat rector de la Vall d’en Bas. Els seus avis paterns havien viscut a Joanetes a Can Estornella i els materns, a Sant Privat d’en Bas. Tenien un molí que es va endur la riuada del 1940.

Va ser ordenat prevera el 18 de setembre del 1966 a l’església de Sant Martí del Seminari diocesà. La seva primera missa la va fer a la Salut de Sant Feliu de Pallerols el 18 de desembre del 1966. Va fer de vicari a la Cellera de Ter, Amer i Cassà de la Selva. El 1976 va ser nomenat ecònom de Sant Climent Sescebes i Masarac i, el 1983, encarregat d’Espolla i Mollet de Peralada.

Va ser rector de Pals, Torrent i Sant Feliu de Boada (1984-1998) i de Palau-sator i Fontclara (1989-1998). Del 1998 al 2005 va ser rector d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. Durant aquest període va ser l’arxipreste de Farners-Montseny. Va exercir el mateix càrrec al Cap de Begur i del de Montgrí-la Bisbal.

Molts feligresos encara el recorden a totes les parròquies on va exercir. A Sant Climent va impulsar amb la col·laboració dels joves la primera obra de La passió. El 1984 va arribar a Pals i va posar en marxa el Pessebre vivent al recinte gòtic.

Quan va arribar a Arbúcies va ser per “posar-hi pau”, segons explicaria ell mateix en una entrevista a la revista digital Emporium. Allà va entrar en contacte amb les organitzacions no governamentals de suport al tercer món. S’hi va estar set anys abans de convertir-se en el rector de Torroella. Allà va rellançar l’Esplai, un local on s’hi va instal·lar l’agrupació local de Cáritas i s’hi van fer classes d’àrab per als immigrants, entre d’altres activitats.

A Cassà de la Selva, tot i que només va ser vicari durant cinc anys, va deixar tan bon record que va ser escollit per l’Ajuntament com a pregoner de la Festa Major del 1989. Aquell dia ell mateix va dir: “A mi m’han escollit? No sóc famós, ni poeta, n i escriptor, ni futbolista. Només un exvicari.”